■ venciment

Etimologia: de vèncer 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de vèncer.
    2. [abreviatura venc., vnt.] especialment comptabilitat i dret Data en què s’ha de complir el termini d’una obligació o en què es conclouen els termes estipulats per uns contractants o els concedits per la llei per a l’exercici de certs drets. Venciment d’una lletra.
  2. antigament Vençó.