■ vocal

Homòfon: bocal, bucal
Etimologia: del ll. vocalis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la veu. Corda vocal.
    2. música vocal música Música destinada a ésser cantada.
    3. oració vocal cristianisme Oració que hom fa articulant paraules.
  2. masculí i femení dret
    1. Membre d’una junta, una convenció, etc., que hi té veu.
    2. especialment Individu elegit, designat i per dret propi membre d’una junta, una convenció, una assemblea, etc., que no té cap càrrec especialment qualificat.
  3. femení fonètica, fonologia
    1. So o fonema que es caracteritza articulatòriament per la sortida de l’aire sense obstrucció.
    2. Lletra que representa una vocal.
    3. vocal cardinal Vocal amb característiques articulatòries i acústiques ben definides en la llengua a què pertany.
    4. vocal neutra Vocal central, laxa, d’obertura mitjana, que es representa per [ə]; en català oriental correspon a les grafies a i e en posició àtona i, a més a més, a moltes e tòniques de la major part del balear.