Es mostren 88933 resultats

■ vincle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vincle</title>

Etimologia: del ll. vĭncŭlum ‘lligam’, i aquest, de vĭncīre ‘lligar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. antigament Objecte per a estrènyer o unir dues coses; lligam.
  2. figuradament
    1. Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Estrènyer els vincles d’amistat. Vincle matrimonial.
    2. dret civil Subjecció de béns, amb prohibició d’alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle.
    3. dret civil Conjunt de béns adscrits a una fundació.

■ vincle

masculí antigament Objecte per a estrènyer o unir dues coses lligam figuradament Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones Estrènyer els vincles d’amistat Vincle matrimonial dret civil Subjecció de béns, amb prohibició d’alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle dret civil Conjunt de béns adscrits a una fundació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinculable

■ vinculable

adjectiu Susceptible d’ésser vinculat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinculació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vinculació</title>

Partició sil·làbica: vin_cu_la_ci_ó
Etimologia: de vincular 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de vincular o de vincular-se;
    2. l’efecte.
  2. història del dret Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.

■ vinculació

femení Acció de vincular o de vincular-se l’efecte història del dret Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vinculant

■ vinculant

adjectiu Que vincula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vincular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vincular</title>

Etimologia: del ll. vinculare ‘lligar’ 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. transitiu
    1. Lligar amb un vincle legal, moral, afectiu, etc. La història vincula els Països Catalans i Occitània.
    2. dret civil Gravar o subjectar béns o propietats a vincle, per tal de perpetuar-los segons llur finalitat o en la família determinada pel vinculador.
  2. pronominal Vincular-se als sectors conservadors del país.

■ vincular

verb transitiu Lligar amb un vincle legal, moral, afectiu, etc La història vincula els Països Catalans i Occitània dret civil Gravar o subjectar béns o propietats a vincle, per tal de perpetuar-los segons llur finalitat o en la família determinada pel vinculador pronominal Vincular-se als sectors conservadors del país
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vindèlic
| vindèlica


<title type="display">vindèlic</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als vindèlics.
  2. masculí i femení història Individu d’una població cèltica situada en l’antiguitat a les planures de Suàbia i Baviera.

vindèlic
| vindèlica

adjectiu Relatiu o pertanyent als vindèlics masculí i femení història Individu d’una població cèltica situada en l’antiguitat a les planures de Suàbia i Baviera
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindicació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vindicació</title>

Partició sil·làbica: vin_di_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. vindicatio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Acció de vindicar.
  2. dret penal Circumstància atenuant reconeguda a la responsabilitat criminal en el cas d’haver delinquit pel fet de venjar una ofensa rebuda o reparar-ne el greuge.

■ vindicació

femení Acció de vindicar dret penal Circumstància atenuant reconeguda a la responsabilitat criminal en el cas d’haver delinquit pel fet de venjar una ofensa rebuda o reparar-ne el greuge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindicador
| vindicadora

■ vindicador
| vindicadora

adjectiu i masculí i femení Que vindica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindicar

■ vindicar

verb transitiu Defensar algú, especialment per escrit, contra una imputació injusta o contra una injúria Fer valer algú el seu dret a una cosa reivindicar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vindicatiu
| vindicativa

■ vindicatiu
| vindicativa

adjectiu Que vindica Dit de l’escrit o del discurs en defensa d’una persona injuriada o calumniada
Traducció