■ vincle

Etimologia: del ll. vĭncŭlum ‘lligam’, i aquest, de vĭncīre ‘lligar’ 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
  1. antigament Objecte per a estrènyer o unir dues coses; lligam.
  2. figuradament
    1. Lligam moral, unió, relació, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Estrènyer els vincles d’amistat. Vincle matrimonial.
    2. dret civil Subjecció de béns, amb prohibició d’alienar-los, a una fundació determinada o a una forma de successió ordenada pel fundador del vincle.
    3. dret civil Conjunt de béns adscrits a una fundació.