■ vinculació

Partició sil·làbica: vin_cu_la_ci_ó
Etimologia: de vincular 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de vincular o de vincular-se;
    2. l’efecte.
  2. història del dret Cadascuna de les institucions jurídiques en les quals hom feia inalienable una massa de béns, sostreta així al comerç, i que restava en mans de determinades famílies, comunitats o institucions, gràcies a un ordre predeterminat i inalterable en les successions.