■ vinclar

Etimologia: del ll. vĭnculare ‘lligar’, der. de vĭncŭlum ‘lligam’; del significat de ‘lligar’ es passà al de ‘torçar, doblegar, vinclar el cordó o una altra cosa per a lligar’ 1a font: s. XIV
    verb
  1. transitiu antigament Vincular.
    1. transitiu Corbar una cosa flexible. Vinclà una mica la vareta per fer-ne un arc.
    2. pronominal Les canyes es vinclen amb el vent.
  3. figuradament
    1. transitiu Res no podrà vinclar la seva voluntat.
    2. pronominal Vinclar-se davant els poderosos.