Es mostren 88933 resultats

vicesecretari
| vicesecretària

vicesecretari
| vicesecretària

Traducció

vicesecretaria

vicesecretaria

Traducció

vicesenescal

vicesenescal

viceversa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viceversa</title>

Accessory
Etimologia: contracció de l’expressió ll. vice versa, íd., literalment ‘amb el torn girat’ 1a font: 1839, DLab.
Body
Mot emprat en l’expressió i viceversa locució adverbial [abreviatura i vv.] Invertint l’ordre de dos termes, al contrari. Viatge de Barcelona a Mataró, i viceversa. Diu mal d’ella, i viceversa, ella malparla d’ell.

viceversa

vichy*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">vichy</title>

Accessory
Pronúncia: biʃí
Etimologia: del fr. Vichy, nom d’una ciutat francesa
Body
    masculí
  1. (o aigua de Vichy) alimentació, indústries alimentàries Nom genèric (per analogia amb les aigües bicarbonatades i gasoses de Vichy) donat a qualsevol aigua mineral amb gas.
  2. indústria tèxtil Teixit de cotó tenyit en madeixa, amb lligat de plana i amb combinacions de colors, que formen ratlles o quadrats, emprat especialment per a fer bates, davantals, bruses, etc.

vichy*

Traducció

vici


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vici</title>

Accessory
Homòfon: bici
Etimologia: del ll. vĭtium ‘defecte; vici’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    masculí
    1. Qualitat dolenta d’una persona. Un home ple de vicis.
    2. ètica i religió Incapacitat per al bé i disposició habitual per a les accions contràries al bé i a la llei moral (s’oposa a virtut).
    3. usat absolutament ètica Disposició habitual al mal. Donar-se al vici.
    4. per extensió psicologia Apetit d’una cosa que mena a servir-se’n sovint i que esdevé difícil de saber-se’n estar. No puc deixar el vici de fumar.
    5. per extensió i irònicament Tinc el vici de dir sempre la veritat.
    6. vici capital cristianisme Nom donat tradicionalment a cadascun dels pecats capitals considerat no pas en la individualitat de l’acte, sinó com a habitud.
    1. Defecte, imperfecció, inherent i que sovint altera quelcom en la seva essència. Un vici de conformació. Un vici de pronunciació.
    2. Deformació d’una superfície llavorada.
    3. fusteria Guerxament de les posts procedents de rolls insuficientment secs.
    4. patologia Defecte, imperfecció, anomalia, especialment amb caràcter congènit o definitiu.
    5. vici de (o en la) forma dret processal Expressió amb què hom designa, en una resolució o en un procediment judicials, la manca de pressupòsits en el contingut (vici en la forma de jutjar) o la manca d’alguns pressupòsits d’origen o formals (vici en la forma de procedir).
    6. vici del consentiment dret civil Alteració del consentiment en un contracte per error, violència, intimidació, dol o simple lesió.
    7. vici ocult dret civil Defecte no manifest que té una cosa venuda o llogada i que en fa minvar el valor.
    8. vici redhibitori dret civil Nom donat al vici ocult quan pot donar lloc a la rescissió de la venda.

vici

viciable

viciable

viciador
| viciadora

viciador
| viciadora

Informació complementària

viciar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viciar</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_ci_ar
Etimologia: del ll. vitiare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Fer tornar viciós algú. No el controlaven en la seva feina i així el van viciar: ara no fa res de bo.
    2. Fer viciosa alguna cosa, fer-li contreure un vici. Viciar els costums, les relacions socials.
  2. pronominal Aviciar-se.

viciar

viciat
| viciada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">viciat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_ci_at
Etimologia: del ll. vitiatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    adjectiu
    1. Que té un vici o vicis.
    2. especialment Dit de l’aire carregat d’impureses, especialment d’un lloc tancat. Un ambient molt viciat.
    1. Dit d’alguna cosa que s’ha deformat amb el temps.
    2. fusteria Dit de la post guerxada.

viciat
| viciada