■ viciar

Partició sil·làbica: vi_ci_ar
Etimologia: del ll. vitiare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Fer tornar viciós algú. No el controlaven en la seva feina i així el van viciar: ara no fa res de bo.
    2. Fer viciosa alguna cosa, fer-li contreure un vici. Viciar els costums, les relacions socials.
  2. pronominal Aviciar-se.