■ viciat
| | viciada

Partició sil·làbica: vi_ci_at
Etimologia: del ll. vitiatus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
    1. Que té un vici o vicis.
    2. especialment Dit de l’aire carregat d’impureses, especialment d’un lloc tancat. Un ambient molt viciat.
    1. Dit d’alguna cosa que s’ha deformat amb el temps.
    2. fusteria Dit de la post guerxada.