■ vici

Homòfon: bici
Etimologia: del ll. vĭtium ‘defecte; vici’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Qualitat dolenta d’una persona. Un home ple de vicis.
    2. ètica i religió Incapacitat per al bé i disposició habitual per a les accions contràries al bé i a la llei moral (s’oposa a virtut).
    3. usat absolutament ètica Disposició habitual al mal. Donar-se al vici.
    4. per extensió psicologia Apetit d’una cosa que mena a servir-se’n sovint i que esdevé difícil de saber-se’n estar. No puc deixar el vici de fumar.
    5. per extensió i irònicament Tinc el vici de dir sempre la veritat.
    6. vici capital cristianisme Nom donat tradicionalment a cadascun dels pecats capitals considerat no pas en la individualitat de l’acte, sinó com a habitud.
    1. Defecte, imperfecció, inherent i que sovint altera quelcom en la seva essència. Un vici de conformació. Un vici de pronunciació.
    2. Deformació d’una superfície llavorada.
    3. fusteria Guerxament de les posts procedents de rolls insuficientment secs.
    4. patologia Defecte, imperfecció, anomalia, especialment amb caràcter congènit o definitiu.
    5. vici de (o en la) forma dret processal Expressió amb què hom designa, en una resolució o en un procediment judicials, la manca de pressupòsits en el contingut (vici en la forma de jutjar) o la manca d’alguns pressupòsits d’origen o formals (vici en la forma de procedir).
    6. vici del consentiment dret civil Alteració del consentiment en un contracte per error, violència, intimidació, dol o simple lesió.
    7. vici ocult dret civil Defecte no manifest que té una cosa venuda o llogada i que en fa minvar el valor.
    8. vici redhibitori dret civil Nom donat al vici ocult quan pot donar lloc a la rescissió de la venda.