Es mostren 88933 resultats

■ vergonya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vergonya</title>

Etimologia: del ll. verecŭndia, íd., der. de verecundus, -a, -um ‘respectuós’, i aquest, de verēri ‘sentir respecte’ 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Deshonor humiliant, cosa que deshonra. Aquella rendició va ésser una vergonya.
    2. hiperbòlicament És una vergonya llevar-se a aquestes hores!
    3. vergonya pública (o simplement vergonya) història Pena o càstig que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte. Posar algú a la vergonya.
    1. Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda. Fer vergonya. Donar-se’n vergonya. Caure la cara de vergonya.
    2. Torbament de l’ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l’atenció d’algú. Tornar-se vermell de vergonya.
    3. vergonya aliena Vergonya que hom sent per alguna cosa que fa o diu una altra persona.
  3. Estimació de la pròpia honra. És un explotador: no té vergonya.
  4. plural Eufemisme per òrgans genitals. Ensenyar les vergonyes.

■ vergonya

femení Deshonor humiliant, cosa que deshonra Aquella rendició va ésser una vergonya hiperbòlicament És una vergonya llevar-se a aquestes hores vergonya pública o simplement vergonya història Pena o càstig que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte Posar algú a la vergonya Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda Fer vergonya Donar-se’n vergonya Caure la cara de vergonya Torbament de l’ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l’atenció d’algú Tornar-se vermell de vergonya vergonya aliena Vergonya que hom sent…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergonyant

■ vergonyant

adjectiu Que té vergonya, que fa quelcom amagant-se’n per vergonya especialment Dit de la persona que té vergonya de demanar caritat i ho fa dissimuladament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergonyar-se

■ vergonyar-se

verb pronominal Avergonyir-se
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergonyós
| vergonyosa

■ vergonyós
| vergonyosa

adjectiu Que causa vergonya Un fet vergonyós És vergonyós que passin coses d’aquestes Que sent vergonya, que s’avergonyeix fàcilment tímid
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergonyosament

■ vergonyosament

adverbi D’una manera vergonyosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verguejar

■ verguejar

verb transitiu Vergassejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verguer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verguer</title>

Etimologia: de verga 1a font: 1431
    masculí
  1. agricultura Sarment llarg que hom deixa en un cep, generalment per colgar-lo per tal que en brotin de nous.
  2. història
    1. Funcionari que portava com a insígnia una verga o bastó i acompanyava els magistrats municipals o complia les ordres d’aquests.
    2. verguer que escombra Funcionari municipal barceloní encarregat de la neteja de les dependències municipals.

■ verguer

masculí agricultura Sarment llarg que hom deixa en un cep, generalment per colgar-lo per tal que en brotin de nous història Funcionari que portava com a insígnia una verga o bastó i acompanyava els magistrats municipals o complia les ordres d’aquests verguer que escombra Funcionari municipal barceloní encarregat de la neteja de les dependències municipals
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ verguera

■ verguera

femení agricultura Nom donat en alguns llocs al bastó més llarg dels dos bastons que formen les batolles plural Batolles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergueró

■ vergueró

masculí Verga prima, llistó dialectal Llistó de vidriera agricultura Nom donat en alguns llocs al bastó més curt dels dos bastons que formen les batolles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergueta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vergueta</title>

Etimologia: de verga 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Verga petita, vareta.
    2. música Bastó prim i curt que serveix per a tocar diferents instruments de percussió.
  2. heràldica Peça disminuïda equivalent a un pal reduït a la meitat de la seva amplària.

■ vergueta

femení Verga petita, vareta música Bastó prim i curt que serveix per a tocar diferents instruments de percussió heràldica Peça disminuïda equivalent a un pal reduït a la meitat de la seva amplària
Traducció