■ vergència

Partició sil·làbica: ver_gèn_ci_a
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. vergens, -ntis, participi pres. de vergĕre ‘estar girat, inclinat vers’
    femení
  1. òptica Convergència o divergència d’un sistema òptic.
  2. geologia Sentit cap al qual s’inclina un plec que té el pla axial inclinat.