■ verge

Etimologia: del ll. vĭrgo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    [plural verges o, antic i dialectal, vèrgens]
  1. femení
    1. Dona que no ha tingut relació sexual amb cap home.
    2. especialment litúrgia Dona que l’Església distingeix entre els sants pel fet d’haver servat completa castedat. Santa Eulàlia, verge i màrtir.
    3. la Verge Maria (o simplement la Verge) cristianisme La Mare de Déu.
    4. verge consagrada (o simplement verge) cristianisme Religiosa, monja.
  2. adjectiu
    1. Dit de l’home o de la dona que no han tingut experiències sexuals. Es mantingué verge fins a la mort.
    2. Pur, cast. Un cor verge.
    3. figuradament Intacte, inexplorat, no conreat, en estat natural. Terra verge. Selva verge.
    4. per extensió Dit d’un camp d’activitat o d’estudi inexplorat.
    5. especialment Dit de les substàncies en estat natural abans de la seva purificació o elaboració. Cera verge. Mel verge.
    6. electrònica i informàtica Dit del suport magnètic (cinta, disquet, etc.) que no conté informació i està, per tant, disponible per a l’enregistrament.
    7. oli verge oleïcultura, indústries oleícoles Dit de l’oli d’oliva extret per procediments mecànics en fred, sense cap més manipulació que la clarificació mecànica.
  3. femení
    1. astrologia Sisè signe del zodíac.
    2. [en majúscula] astrologia Sisena zona del zodíac que recorre el Sol a l’última part de l’estiu.
    3. [en majúscula] astronomia Constel·lació zodiacal situada entre les de la Cabellera de Berenice, el Bover, el Serpent, la Balança, l’Hidra femella, el Corb, la Copa i el Lleó.