Es mostren 88933 resultats

venografia

venografia

femení diagnosi flebografia 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ venós
| venosa

■ venós
| venosa

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a les venes Que té venes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vent</title>

Homòfon: ben
Etimologia: del ll. vĕntus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. climatologia i meteorologia Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.
    2. art i mitologia A l’antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus.
    3. geografia Punt cardinal. Els quatre vents.
    4. nàutica Cadascun dels rumbs de la rosa dels vents.
    5. aixecar el vent etnografia A la costa de Llevant, fer cerimònies de caràcter màgic per tal d’aconseguir el vent del costat i en la intensitat més convenients.
    6. amb bon vent, tothom és bon mariner (o tothom navega) figuradament Refrany que significa que, quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui.
    7. anar contra vent i marea figuradament Tirar endavant obstinadament, malgrat tots els obstacles.
    8. anar vent en popa figuradament Anar molt bé.
    9. a quatre vents Aïllat de tots costats. Una teulada a quatre vents.
    10. bon vent! (o bon vent i barca nova!) Expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se’n vagi o que es perdi.
    11. canviar el vent Canviar la direcció del vent.
    12. córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) figuradament Anar a una gran velocitat.
    13. de dos vents De dues cares. És una persona de dos vents.
    14. emportar-se (una cosa) el vent figuradament Caure fàcilment en l’oblit.
    15. girar-se a tots els vents figuradament Conformar-se al curs dels esdeveniments, siguin quins vulguin.
    16. girar-se vent Posar-se a fer vent.
    17. mirar de quin costat ve el vent figuradament Observar el curs dels esdeveniments, per conformar-hi la conducta.
    18. qui sembra vents cull tempestats Refrany que significa que els qui provoquen odis després en són víctimes.
    19. quin vent us (o et, etc.) porta per ací? figuradament A què es deu que hàgiu (o hagis, etc.) vingut?
    20. saber el vent i no saber el torrent figuradament Haver sentit parlar d’una cosa, sense haver-ne tret l’entrellat.
    21. tenir vent al cap figuradament Tenir el cap ple de pretensions, d’il·lusions, etc.
    22. vent heràldic heràldica Figura en forma de cap o cara de perfil bufant i sortint d’un núvol.
    1. Aire fet moure artificialment. Fer vent amb una manxa. El vent que fa el tren.
    2. instrument de vent música Nom donat als instruments musicals que basen llur sonoritat en l’aire que contenen, posat en acció pel buf de l’intèrpret.
    3. música Conjunt dels instruments de vent d’una orquestra o d’una banda.
    4. vent de boca figuradament Paraules vanes.
    1. Corda, filferro, etc., que, subjectada per un extrem en un lloc fix, és fermada per l’altre a una peça llarga i dreta, com és ara una xemeneia, un pal de vaixell, etc., per evitar que faci moviment.
    2. Cadascun dels cordills subjectats a l’extrem superior dels pals de les tendes de campanya o a les vores inferiors de llurs teles, que hom ferma a uns claus especials clavats a terra i que serveixen per a tesar-la i evitar que faci moviment.
  4. Olor, especialment la que deixa un animal allà on passa.
  5. fisiologia animal Gas engendrat a l’estómac o als intestins.
  6. vent solar astrofísica Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l’espai interplanetari.

■ vent

masculí climatologia i meteorologia Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire art i mitologia A l’antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus geografia Punt cardinal Els quatre vents nàutica Cadascun dels rumbs de la rosa dels vents aixecar el vent etnografia A la costa de Llevant, fer cerimònies de caràcter màgic per tal d’aconseguir el vent del costat i en la intensitat més convenients amb bon vent, tothom és bon mariner o tothom navega figuradament Refrany que significa que, quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

venta

venta

femení Al País Valencià, hostal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventada

■ ventada

femení meteorologia Bufada forta de vent, amb un augment sobtat de la seva força i de més durada que una ratxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventador
| ventadora

■ ventador
| ventadora

adjectiu Que venta o serveix per a ventar màquina ventadora o simplement ventadora agricultura Màquina agrícola emprada per a ventar el gra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventafocs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ventafocs</title>

Etimologia: de ventar i foc; en el sentit de ‘persona maltractada’ fa al·lusió a la protagonista del conte homònim 1a font: s. XX, Ruyra
  1. masculí Ventall de cuina, manxall.
  2. per extensió
    1. masculí i femení Persona que venta el foc.
    2. femení Criada.
    3. femení especialment Persona, institució, etc., que és injustament postergada i obligada a fer les feines més humils i desagradables, el paper més galdós, etc.

■ ventafocs

masculí Ventall de cuina, manxall per extensió masculí i femení Persona que venta el foc femení Criada femení especialment Persona, institució, etc, que és injustament postergada i obligada a fer les feines més humils i desagradables, el paper més galdós, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventall


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ventall</title>

Etimologia: de ventar 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
    1. Instrument que serveix per a agitar l’aire.
    2. especialment Làmina rectangular de cartó, enganxada per un dels costats a una vareta que li fa de mànec i que serveix per a fer o per a fer-se aire.
    3. Làmina semicircular de tela, de paper, etc., muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc., mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.
    4. figuradament Sèrie, gamma. Li oferí tot un ventall de possibilitats.
    5. ventall de cuina Rotllana petita, generalment d’espart, amb un mànec del mateix espart, emprada per a ventar el foc, manxall.
  2. per extensió literatura Poema popular que hom imprimia damunt un ventall.

■ ventall

masculí Instrument que serveix per a agitar l’aire especialment Làmina rectangular de cartó, enganxada per un dels costats a una vareta que li fa de mànec i que serveix per a fer o per a fer-se aire Làmina semicircular de tela, de paper, etc, muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc, mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo figuradament Sèrie, gamma Li oferí tot un ventall de possibilitats ventall de cuina Rotllana petita, generalment d’espart, amb un mànec del mateix espart,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventalla

■ ventalla

femení construcció i fusteria Vidriera posada a tall de porta a l’entrada d’una botiga, etc Gelosia Ventallola, especialment en un casc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ventallada

■ ventallada

femení Multitud de ventalls Cop de ventall figuradament Cop violent donat a algú Si l’amoïnes gaire et clavarà alguna ventallada
Informació complementària
Traducció