■ vent

Homòfon: ben
Etimologia: del ll. vĕntus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. climatologia i meteorologia Moviment natural, generalment horitzontal, de masses d’aire.
    2. art i mitologia A l’antiguitat clàssica, personificació dels vents en figures de dimonis i de déus.
    3. geografia Punt cardinal. Els quatre vents.
    4. nàutica Cadascun dels rumbs de la rosa dels vents.
    5. aixecar el vent etnografia A la costa de Llevant, fer cerimònies de caràcter màgic per tal d’aconseguir el vent del costat i en la intensitat més convenients.
    6. amb bon vent, tothom és bon mariner (o tothom navega) figuradament Refrany que significa que, quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui.
    7. anar contra vent i marea figuradament Tirar endavant obstinadament, malgrat tots els obstacles.
    8. anar vent en popa figuradament Anar molt bé.
    9. a quatre vents Aïllat de tots costats. Una teulada a quatre vents.
    10. bon vent! (o bon vent i barca nova!) Expressió de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se’n vagi o que es perdi.
    11. canviar el vent Canviar la direcció del vent.
    12. córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) figuradament Anar a una gran velocitat.
    13. de dos vents De dues cares. És una persona de dos vents.
    14. emportar-se (una cosa) el vent figuradament Caure fàcilment en l’oblit.
    15. girar-se a tots els vents figuradament Conformar-se al curs dels esdeveniments, siguin quins vulguin.
    16. girar-se vent Posar-se a fer vent.
    17. mirar de quin costat ve el vent figuradament Observar el curs dels esdeveniments, per conformar-hi la conducta.
    18. qui sembra vents cull tempestats Refrany que significa que els qui provoquen odis després en són víctimes.
    19. quin vent us (o et, etc.) porta per ací? figuradament A què es deu que hàgiu (o hagis, etc.) vingut?
    20. saber el vent i no saber el torrent figuradament Haver sentit parlar d’una cosa, sense haver-ne tret l’entrellat.
    21. tenir vent al cap figuradament Tenir el cap ple de pretensions, d’il·lusions, etc.
    22. vent heràldic heràldica Figura en forma de cap o cara de perfil bufant i sortint d’un núvol.
    1. Aire fet moure artificialment. Fer vent amb una manxa. El vent que fa el tren.
    2. instrument de vent música Nom donat als instruments musicals que basen llur sonoritat en l’aire que contenen, posat en acció pel buf de l’intèrpret.
    3. música Conjunt dels instruments de vent d’una orquestra o d’una banda.
    4. vent de boca figuradament Paraules vanes.
    1. Corda, filferro, etc., que, subjectada per un extrem en un lloc fix, és fermada per l’altre a una peça llarga i dreta, com és ara una xemeneia, un pal de vaixell, etc., per evitar que faci moviment.
    2. Cadascun dels cordills subjectats a l’extrem superior dels pals de les tendes de campanya o a les vores inferiors de llurs teles, que hom ferma a uns claus especials clavats a terra i que serveixen per a tesar-la i evitar que faci moviment.
  4. Olor, especialment la que deixa un animal allà on passa.
  5. fisiologia animal Gas engendrat a l’estómac o als intestins.
  6. vent solar astrofísica Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l’espai interplanetari.