■ ventall

Etimologia: de ventar 1a font: s. XIV, Muntaner
    masculí
    1. Instrument que serveix per a agitar l’aire.
    2. especialment Làmina rectangular de cartó, enganxada per un dels costats a una vareta que li fa de mànec i que serveix per a fer o per a fer-se aire.
    3. Làmina semicircular de tela, de paper, etc., muntada sobre làmines primes i planes de fusta, vori, nacre, etc., mòbils, unides per un dels extrems mitjançant un piu, que fa d’eix de gir, i que permet de desplegar-lo en semicercle o plegar-lo.
    4. figuradament Sèrie, gamma. Li oferí tot un ventall de possibilitats.
    5. ventall de cuina Rotllana petita, generalment d’espart, amb un mànec del mateix espart, emprada per a ventar el foc, manxall.
  2. per extensió literatura Poema popular que hom imprimia damunt un ventall.