Es mostren 88933 resultats

velisa


<title type="display">velisa</title>

Homòfon: balisa, valisa
femení nàutica Vela de proa, de quatre punys, semblant al baló, que permet navegacions en popa i al llarg i que per un enginyós sistema de carregadora es pot recollir sense dificultats fins i tot anant plana.

velisa

femení nàutica Vela de proa, de quatre punys, semblant al baló, que permet navegacions en popa i al llarg i que per un enginyós sistema de carregadora es pot recollir sense dificultats fins i tot anant plana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vèlit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vèlit</title>

Homòfon: bèlit
    masculí història militar
  1. A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat.
  2. Nom donat modernament a cadascun dels soldats que integraven cossos especials, com els creats per Napoleó I per a la guàrdia imperial (1805) o els voluntaris hongaresos de l’exèrcit austríac (1813).

■ vèlit

masculí història militar A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat Nom donat modernament a cadascun dels soldats que integraven cossos especials, com els creats per Napoleó I per a la guàrdia imperial 1805 o els voluntaris hongaresos de l’exèrcit austríac 1813
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vell1

■ vell1

masculí ramaderia i indústria tèxtil Velló Vegeu també vell 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vell2
| vella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vell</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Homòfon: bell
Etimologia: del ll. vĕtŭlus, -a, -um (pronunciat veclus), dimin. i substitut en ll. vg. de vetus, -ĕris, íd. 1a font: 1260
    1. adjectiu De molta edat. La seva mare ja és vella: té més de setanta anys. Tornar-se vell. És més vell que Matusalem. Només té seixanta anys? Jo el feia més vell. Un cavall vell.
    2. masculí i femení Persona vella. Un vell, una vella.
    3. masculí i femení Persona de més edat dins una família, besavi, avi. M’ho va contar el vell Roqueta.
    4. masculí Membre d’un consell, una corporació, una junta, un senat, etc., on preval l’edat, ancià. Fou condemnada pel consell de vells de la ciutat.
    5. masculí i femení Ocell pare o mare, en un niu. No t’acostis al niu: hi ha la vella que cova.
    6. ésser més vell que anar a peu (o que la picor, o que escopir a terra, o que cagar ajupit) col·loquialment Ésser molt vell, molt antic.
    7. que ens hi hem de fer vells, aquí? col·loquialment Pregunta que hom fa en impacientar-se d’estar molta estona al mateix lloc.
    8. vell xaruc (o arrossinat) Persona molt vella i decaiguda.
  2. adjectiu Dit de la persona que sembla un vell per l’aspecte, el seny, etc. Ésser vell abans d’hora.
  3. vell marí zoologia Foca caputxina.
  4. adjectiu
    1. Antic, del temps passat, anterior a l’actual. Segons el vell costum.
    2. Dit del més antic de dos artistes que tenen el mateix nom (oposat a jove). Hans Holbein el Vell.
  5. adjectiu
    1. Que ha durat molt (per oposició a nou). Una casa vella. El vi vell. Una vella amistat.
    2. Que ha servit molt de temps, que ja no és tan bo com quan era nou. Un cotxe vell. Un vestit vell.
    3. de vell Que ven mercaderies de segona mà, usades. Llibreter de vell.
  6. vell catòlic cristianisme Vellcatòlic.
  7. vell creient cristianisme En l’Església Russa, nom donat a cadascun dels membres del Raskol (cisma que es produí en 1652-67).



    8. Vegeu també:
    vell1

■ vell2
| vella

adjectiu De molta edat La seva mare ja és vella té més de setanta anys Tornar-se vell És més vell que Matusalem Només té seixanta anys Jo el feia més vell Un cavall vell masculí i femení Persona vella Un vell, una vella masculí i femení Persona de més edat dins una família, besavi, avi M’ho va contar el vell Roqueta masculí Membre d’un consell, una corporació, una junta, un senat, etc, on preval l’edat, ancià Fou condemnada pel consell de vells de la ciutat masculí i femení Ocell pare o mare, en un niu No t’acostis al niu hi ha la vella que cova ésser més vell que anar a peu o que la picor ,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vellard
| vellarda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vellard</title>

Etimologia: mot més usat en cat. ant., amb un to respectuós, però amb deix commiseratiu, gairebé pejoratiu, propi del sufix (v. moscard) 1a font: s. XIV
    adjectiu i masculí i femení
  1. Ancià.
  2. hiperbòlicament Persona fadrina que ha passat del temps de casar-se.

■ vellard
| vellarda

adjectiu i masculí i femení Ancià hiperbòlicament Persona fadrina que ha passat del temps de casar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vellcatòlic
| vellcatòlica


<title type="display">vellcatòlic</title>

    cristianisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als vellcatòlics.
  2. masculí i femení Membre d’una de les esglésies associades a la Unió d’Utrecht, signada el 1889 per diverses esglésies nacionals i bisbats d’Alemanya, Suïssa, Àustria i Amèrica del Nord, que no acceptaren el concili I del Vaticà.

vellcatòlic
| vellcatòlica

cristianisme adjectiu Relatiu o pertanyent als vellcatòlics masculí i femení Membre d’una de les esglésies associades a la Unió d’Utrecht, signada el 1889 per diverses esglésies nacionals i bisbats d’Alemanya, Suïssa, Àustria i Amèrica del Nord, que no acceptaren el concili I del Vaticà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ velledat

■ velledat

femení Vellesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vel·leià
| vel·leiana


<title type="display">vel·leià</title>

Partició sil·làbica: vel_le_ià
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al cònsol romà Vel·lei Tutor o a la seva obra.
  2. senatconsult vel·leià dret romà i dret català Senatconsult (vers el 46 dC) degut als cònsols Marc Sul·là i Vel·lei Tutor, pel qual és concedida una excepció a qualsevol demanda o petició judicial que tingui per objectiu l’execució d’una obligació assumida per una dona o per haver donat fiança o acceptat préstecs per compte d’altri; més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de les dones.

vel·leià
| vel·leiana

adjectiu Relatiu o pertanyent al cònsol romà Vellei Tutor o a la seva obra senatconsult velleià dret romà i dret català Senatconsult vers el 46 dC degut als cònsols Marc Sullà i Vellei Tutor, pel qual és concedida una excepció a qualsevol demanda o petició judicial que tingui per objectiu l’execució d’una obligació assumida per una dona o per haver donat fiança o acceptat préstecs per compte d’altri més endavant la jurisprudència l’anà estenent a tots els casos d’intercessió de les dones
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vel·leïtat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vel·leïtat</title>

Partició sil·làbica: vel_le_ï_tat
Etimologia: del b. ll. velleitas, -ātis, íd., format sobre la forma verbal ll. vellem ‘jo voldria’ 1a font: 1905
    femení
  1. Volició incompleta i passatgera que no arriba a una decisió ferma, desig que no arriba a definir-se en voluntat.
  2. Aspiració vaga, volició irrealitzable o infundada, mira ambiciosa.

■ vel·leïtat

femení Volició incompleta i passatgera que no arriba a una decisió ferma, desig que no arriba a definir-se en voluntat Aspiració vaga, volició irrealitzable o infundada, mira ambiciosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vel·leïtós
| vel·leïtosa

■ vel·leïtós
| vel·leïtosa

adjectiu Inconstant, mutable en els seus desigs, en les seves resolucions
Informació complementària
Traducció