vell
| -a

    adjectiu
  1. viejo -ja. La seva mare ja és vella, su madre ya es vieja. Un cotxe vell, un coche viejo.
  2. [antic] viejo -ja, antiguo -gua. Un vell costum, una vieja costumbre.
  3. [escriptor, artista] viejo -ja. Plini el Vell, Plinio el Viejo.
  4. [envellit] viejo -ja.
  5. de vell [de segona mà] de segunda mano, usado, de viejo, viejo. Roba de vell, ropa de segunda mano.
  6. ésser vell ser viejo.
  7. ésser més vell que cagar ajupit (o que anar a peu) figuradament i familiarment ser más viejo que andar a pie (o que andar a gatas, o que la tos, o que la sarna).
  8. morir (o morir-se) de vell morir (o morirse) de viejo.
  9. tornar-se (o fer-se) vell [envellir] hacerse viejo.
  10. masculí i femení
  11. viejo -ja, anciano -na.
  12. [ocell] padre m, madre f. No t'acostis al niu: hi ha la vella que cova, no te acerques al nido: la madre está empollando.
  13. vell verd viejo verde.
  14. vell xaruc (o arrossinat) vejestorio, viejo chocho.