■ vèlit

Homòfon: bèlit
    masculí història militar
  1. A l’antiga Roma, soldat d’infanteria lleugera, equipat de llança i espasa, que obria el combat.
  2. Nom donat modernament a cadascun dels soldats que integraven cossos especials, com els creats per Napoleó I per a la guàrdia imperial (1805) o els voluntaris hongaresos de l’exèrcit austríac (1813).