Es mostren 88933 resultats

vegueria


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegueria</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ve_gue_ri_a
Etimologia: de veguer 1a font: 1359
Body
    femení història
  1. dret administratiu
    1. Càrrec i jurisdicció del veguer.
    2. Casa o oficina del veguer.
    1. Territori a què s’estenia la jurisdicció d’un veguer.
    2. Cadascuna de les nou agrupacions supracomarcals en què fou distribuït el territori de Catalunya en el projecte del 1933 i que en la Divisió Territorial de Catalunya (1936) foren anomenades regions.

vegueria

vehemència

vehemència

vehement

vehement

vehementment

vehementment

vehicle


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vehicle</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vehicŭlum, íd., der. de vehĕre ‘portar a sobre; transportar’ 1a font: 1864, DLab.
Body
    masculí
  1. transports
    1. Aparell, artefacte, guiat per l’home, que, proveït o no de motor de tracció, movent-se o essent mogut sobre el sòl, permet de traslladar d’un lloc a un altre persones o coses. Vehicles d’ocasió. Vehicle tot terreny.
    2. Aparell, artefacte, màquina, etc., que movent-se per mitjà de l’aigua o de l’aire permet de transportar persones o coses.
  2. per extensió
    1. Allò que serveix per a transmetre o conduir alguna cosa. L’aire és el vehicle del so. Els animals són el vehicle de moltes malalties.
    2. figuradament La literatura és el vehicle d’expressió d’un poble.
    1. farmàcia, indústria farmacèutica Excipient líquid al qual hom incorpora els productes actius, correctius i coadjuvants per a formar el medicament.
    2. pintura Oli, resina o altre líquid que, mesclat amb el pigment, constitueix la pintura.

vehicle

vehiculació

vehiculació

vehicular1

vehicular1

vehicular2

vehicular2

Informació complementària

veí
| veïna


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veí</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ve_í
Etimologia: del ll. vīcīnus, -a, -um, íd., der. de vicus ‘barri, districte; poble’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    [plural veïns veïnes]
  1. adjectiu Situat a prop. Territoris veïns. Una casa veïna al palau.
  2. masculí i femení
    1. Habitant d’una casa, d’un carrer, d’un barri, d’una població, etc., respecte a un altre que està en un altre estatge de la mateixa casa o en una casa situada a prop, en el mateix carrer, el mateix barri, la mateixa població, etc. La veïna del pis de dalt va treure el cap per la porta.
    2. per extensió Persona que en un lloc determinat es troba al costat. Els meus veïns de taula no paraven de xerrar.
  3. masculí i femení
    1. Cadascun dels habitants d’una casa amb diversos estatges, d’un carrer, d’un barri, una població, etc. Han firmat la carta tots els veïns del carrer.
    2. especialment dret civil Persona que té domicili en tal o tal població.
    3. història En algunes poblacions catalanes, fins al segle XVIII, persona que gaudia dels privilegis i obligacions inherents al veïnatge o ciutadanatge; ciutadà.
    4. història En els fogatges o censos fets fins al segle XIX, cap de casa.
    5. causa de veí a veí dret administratiu A Andorra, nom donat a aquelles qüestions rústiques i urbanes que són de la competència de l’anomenat tribunal de veedoria.

veí
| veïna

veïnal

veïnal