■ vehemència

Partició sil·làbica: ve_he_mèn_ci_a
Etimologia: del ll. vehementia, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
  1. Qualitat de vehement. La vehemència de les seves paraules.
  2. Força impetuosa, ardor violent. Parlar amb vehemència.