■ vehicle

Etimologia: del ll. vehicŭlum, íd., der. de vehĕre ‘portar a sobre; transportar’ 1a font: 1864, DLab.
    masculí
  1. transports
    1. Aparell, artefacte, guiat per l’home, que, proveït o no de motor de tracció, movent-se o essent mogut sobre el sòl, permet de traslladar d’un lloc a un altre persones o coses. Vehicles d’ocasió. Vehicle tot terreny.
    2. Aparell, artefacte, màquina, etc., que movent-se per mitjà de l’aigua o de l’aire permet de transportar persones o coses.
  2. per extensió
    1. Allò que serveix per a transmetre o conduir alguna cosa. L’aire és el vehicle del so. Els animals són el vehicle de moltes malalties.
    2. figuradament La literatura és el vehicle d’expressió d’un poble.
    1. farmàcia, indústria farmacèutica Excipient líquid al qual hom incorpora els productes actius, correctius i coadjuvants per a formar el medicament.
    2. pintura Oli, resina o altre líquid que, mesclat amb el pigment, constitueix la pintura.