Es mostren 88933 resultats

■ vedruna1

■ vedruna1

femení dret civil Munt de rocs, fet per mà d’home, que assenyala una partió Vegeu també vedruna 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

vedruna2

vedruna2

femení catolicisme Religiosa pertanyent a la congregació de les Carmelitanes de la Caritat, fundada el 1826 per santa Joaquima de Vedruna 1783-1854 Vegeu també vedruna 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veedor
| veedora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veedor</title>

Partició sil·làbica: ve_e_dor
Etimologia: deriv. del cat. arcaic veer ‘veure’ 1a font: 1242
  1. adjectiu Que veu.
  2. masculí
    1. Inspector.
    2. especialment història del dret A l’edat mitjana, inspector públic municipal encarregat de vetllar el compliment de les normes gremials i d’inspeccionar les diverses oficines i obradors.
    3. veedor d’aigües dret administratiu Membre d’un tribunal andorrà format pels components del departament de serveis públics i el secretari del consell general, el qual judica les causes relatives a les aigües i als rius i dictamina sobre elles.

■ veedor
| veedora

adjectiu Que veu masculí Inspector especialment història del dret A l’edat mitjana, inspector públic municipal encarregat de vetllar el compliment de les normes gremials i d’inspeccionar les diverses oficines i obradors veedor d’aigües dret administratiu Membre d’un tribunal andorrà format pels components del departament de serveis públics i el secretari del consell general, el qual judica les causes relatives a les aigües i als rius i dictamina sobre elles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veedoria

■ veedoria

femení Càrrec o ofici de veedor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vega</title>

Etimologia: probablement der. postverbal de vagar1, amb alteració vocàlica a la manera de avançar/avenç, esgarrar/esgue rra, esgarrapar/garrepa
    femení dialectal
    1. Sortida al camp amb l’objectiu de divertir-se, descansar, etc., generalment acompanyada d’una menjada a l’aire lliure.
    2. anar de vega (o fer una vega) Sortir al camp i fer-hi una menjada.
  2. Plaer intens, sobretot de cosa de menjar.

■ vega

femení dialectal Sortida al camp amb l’objectiu de divertir-se, descansar, etc, generalment acompanyada d’una menjada a l’aire lliure anar de vega o fer una vega Sortir al camp i fer-hi una menjada Plaer intens, sobretot de cosa de menjar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegà
| vegana

■ vegà
| vegana

antropologia i dietètica adjectiu Relatiu o pertanyent al veganisme adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que practica el veganisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vegada</title>

Etimologia: del ll. vg. *vicata, der. del ll. cl. vicem, íd. (usat només en acus. i abl.), inicialment ‘tanda o tongada de coses que es fan’, fins a generalitzar-se com a substitut de l’ant. veu, ll. vicem ‘vegada’, que es confonia amb veu ‘so vocal’, procedent de vocem, íd. 1a font: s. XI
    femení
  1. Dins la idea de repetició d’una acció o un esdeveniment, cada cas d’acompliment d’aquesta acció o d’aquest esdeveniment. Ja hi he anat tres vegades. Tinc classe dues vegades la setmana. Una altra vegada fes-m’ho saber. Cada vegada que ho prova cau.
  2. a la vegada Tot alhora. Telefona i escriu a la vegada.
  3. altra vegada [usat sovint exclamativament] Novament, una altra vegada. Altra vegada m’he equivocat.
  4. a (o de, o algunes) vegades Expressió que indica la repetició moderada, no freqüent, de l’acció o l’esdeveniment. De vegades no l’entenc.
  5. cada vegada més (o menys) Expressió que denota progrés, o regressió, en una acció o procés; com més va més (o menys). Plou cada vegada més.
  6. d’una vegada De cop, sense fer esperar més. Digueu-li-ho d’una vegada!
  7. moltes vegades Sovint. M’ha passat moltes vegades, això.
  8. no fer-se dir (o repetir) (una cosa) dues vegades (o no haver de dir [o repetir] [una cosa a algú] dues vegades) Apressar-se a fer-la al primer mot. No m’ho vaig fer dir dues vegades.
  9. per darrera (o última) vegada Definitivament.
  10. tal vegada Potser.
  11. tota vegada que locució conjuntiva Sempre que.
  12. una vegada En una ocasió. Una vegada es va emborratxar.
  13. una vegada Locució que hom utilitza en començar una narració, un conte, etc., indicant un cert temps passat, una època distinta de l’actual.
  14. una vegada (o una vegada que) Tot seguit que. Una vegada estiguis llest, avisa’m.
  15. una vegada més Una altra vegada.
  16. una vegada per sempre (o per totes) Definitivament. T’ho dic una vegada per sempre.

■ vegada

femení Dins la idea de repetició d’una acció o un esdeveniment, cada cas d’acompliment d’aquesta acció o d’aquest esdeveniment Ja hi he anat tres vegades Tinc classe dues vegades la setmana Una altra vegada fes-m’ho saber Cada vegada que ho prova cau a la vegada Tot alhora Telefona i escriu a la vegada altra vegada usat sovint exclamativament Novament, una altra vegada Altra vegada m’he equivocat a o de , o algunes vegades Expressió que indica la repetició moderada, no freqüent, de l’acció o l’esdeveniment De vegades no l’entenc cada vegada més o menys Expressió que denota progrés, o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ veganisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veganisme</title>

masculí antropologia i dietètica Estil de vida compromès amb la protecció de la natura que, per qüestions ètiques, implica abstenir-se totalment de l’ús o consum de qualsevol producte d’origen animal, tant en l’alimentació com en la roba, els cosmètics, etc.

■ veganisme

masculí antropologia i dietètica Estil de vida compromès amb la protecció de la natura que, per qüestions ètiques, implica abstenir-se totalment de l’ús o consum de qualsevol producte d’origen animal, tant en l’alimentació com en la roba, els cosmètics, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetabilitat

■ vegetabilitat

femení botànica Qualitat de vegetable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vegetable

■ vegetable

adjectiu botànica Que pot vegetar
Traducció