■ vega

Etimologia: probablement der. postverbal de vagar1, amb alteració vocàlica a la manera de avançar/avenç, esgarrar/esgue rra, esgarrapar/garrepa
    femení dialectal
    1. Sortida al camp amb l’objectiu de divertir-se, descansar, etc., generalment acompanyada d’una menjada a l’aire lliure.
    2. anar de vega (o fer una vega) Sortir al camp i fer-hi una menjada.
  2. Plaer intens, sobretot de cosa de menjar.