Es mostren 88933 resultats

■ unitarista

■ unitarista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’unitarisme adjectiu i masculí i femení Partidari de l’unitarisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unitat</title>

Etimologia: del ll. unĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Qualitat d’allò que és u, que constitueix un tot no divisible en parts (contraposat a multiplicitat). La unitat del jo. La unitat del mot.
    2. filosofia En la filosofia clàssica i en l’escolàstica, qualitat d’u, que constitueix el primer dels atributs essencials o predicats transcendentals de tot ens, de la totalitat dels ens i de l’ésser mateix, en tant que ens i en tant que ésser, respectivament.
    3. teologia Una de les notes distintives de l’Església cristiana, proclamada en els símbols de fe, segons la qual l’Església és una per la mateixa fe i els mateixos sagraments.
    1. Qualitat d’allò que és únic, unicitat. Unitat d’origen.
    2. filosofia Unicitat.
    3. les tres unitats teatre Regles establertes pels preceptistes aristotèlics italians del Renaixement, segons les quals, en línies generals, l’acció dramàtica s’ha de limitar a una sola acció principal (unitat d’acció), s’ha de localitzar en un mateix lloc (unitat de lloc) i no pot transcórrer en més temps del que dura la representació, o, com a màxim, en el termini d’un dia (unitat de temps).
    1. Totalitat de coses múltiples. Reduir a la unitat.
    2. Qualitat d’allò que és un tot format de parts concordants. La unitat de la llengua catalana.
    3. Concordança, convergència, identitat, especialment en la manera de pensar o d’actuar de molts individus. Unitat de parers, de sentiments.
    4. En una obra d’art, de literatura, etc., harmonia constant de cadascun dels seus elements i de les seves parts entre elles, per la qual tota l’obra apareix dictada per una inspiració constant i orgànica. Unitat d’estil.
    5. filosofia Categoria en virtut de la qual el concepte, en un judici universal, unifica i totalitza una determinada multiplicitat d’individus, de cadascun dels quals és predicat.
    6. ciències polítiques Unió política d’un poble en un sol estat o en una sola nació, amb la voluntat i consciència de tots els ciutadans d’ésser units i concordes. Les guerres per la unitat. L’ideal de la unitat de Catalunya.
    7. d’unitat nacional (o simplement d’unitat) ciències polítiques Dit del govern constituït per membres pertanyents a la majoria o a la totalitat dels partits polítics d’un país, amb el propòsit de superar la situació originada per una crisi greu.
    1. Cadascun dels elements constitutius del múltiple.
    2. aritmètica El nombre enter més petit (u, 1).
    3. metrologia Valor d’una magnitud que hom pren com a terme de comparació per a mesurar les magnituds de la mateixa natura o espècie.
    4. arrel de la unitat matemàtiques Qualsevol nombre complex z tal que zn = 1, per a algun n.
    5. mètode de reducció a la unitat matemàtiques Mètode que permet de resoldre els problemes de proporcionalitat reduint-los al cas en què la quantitat a què és proporcional la incògnita té el valor de la unitat.
    6. unitat astronòmica [símbol UA] astronomia i metrologia Unitat astronòmica fonamental de longitud.
    7. unitat de compte economia Fracció mínima que es fa equivalent a un dels béns que per convenció serveixen per a mesurar el preu de les coses, com també la relació entre elles.
    8. unitat econòmica economia Cadascun dels agents o subjectes que intervenen en el procés econòmic, de l’actuació dels quals resulta un determinat nivell d’activitat econòmica.
    9. unitat internacional [símbol UI] farmàcia, indústria farmacèutica Quantitat d’una determinada substància que produeix un efecte biològic especificat d’acord amb unes normes i prescripcions fixades per organismes internacionals.
    10. unitat internacional metrologia Unitat de mesura del sistema internacional.
    11. unitat lingüística lingüística Tot element del llenguatge humà, a qualsevol dels seus nivells, que és discret (és a dir, delimitat amb precisió), mínim, restringit en nombre i amb unes funcions determinades per les relacions que manté respecte a d’altres elements, amb els quals es combina dins un sistema de possibilitats de comunicació (o paradigma) i dins una possible seqüència (o sintagma).
    12. unitat nutritiva alimentació, indústries alimentàries Paràmetre per a classificar els aliments segons llur aprofitament real (funció de la digestibilitat) i llur valor econòmic.
    1. Una cosa considerada com un membre individual d’un grup o una col·lecció de coses, o un grup considerat com a membre individual d’un nombre de grups.
    2. Cadascun dels elements, les parts, les seccions, etc., que formen un determinat organisme, grup, classe, etc.
    3. escoltisme Cadascun dels grups de nois i noies amb llurs caps, diferenciats segons les edats, que formen l’agrupament.
    4. indústria Instal·lació que constitueix un grup autònom en el qual són efectuats experiments, són sotmeses a determinats tractaments diverses matèries o són fabricats productes industrials. És anomenada també unitat autònoma i unitat de producció.
    5. ciències militars Fracció d’exèrcit que pot obrar independentment sota les ordres d’un cap.
    6. unitat aritmètica informàtica i tecnologia Òrgan lògic, anomenat també òrgan de càlcul, on són dutes a terme les diferents operacions.
    7. unitat central informàtica i tecnologia Part essencial d’un calculador, que forma l’equip de càlcul pròpiament dit, en contraposició als perifèrics, que permeten les relacions amb l’exterior.
    8. unitat de control informàtica i tecnologia Equip que controla el funcionament d’una o més unitats perifèriques d’un calculador.
    9. unitat de control informàtica Part del maquinari d’un ordinador que, quan rep una instrucció completa, la interpreta i activa els circuits corresponents per executar-la.
    10. unitat de cures intensives (o unitat de vigilància intensiva) [sigla UCI, UVI] medicina Departament d’un hospital dotat d’aparells altament complexos i controlat per personal molt especialitzat on hom té cura dels malalts especialment greus.
    11. unitat per a disquets informàtica Perifèric destinat a la lectura i l’enregistrament dels discs flexibles, consistent en una ranura per on és introduït el disquet, els mecanismes de gir adequats i els caps òptics mòbils corresponents, capaços de desplaçar-se per la superfície del disc i situar-s’hi sobre un punt qualsevol a fi de poder incidir en un sector d’una pista.
    12. unitat d’entrada informàtica i tecnologia Unitat perifèrica que admet dades per a transmetre-les a la unitat central del calculador.
    13. unitat de sortida informàtica i tecnologia Unitat perifèrica que proporciona la informació elaborada pel calculador.
    14. unitat de veïnatge (o veïnal) urbanisme Grup d’habitatges que té incorporats els serveis col·lectius necessaris per al desenvolupament de la vida de la comunitat.
    15. unitat didàctica ensenyament Cadascuna de les parts en què es divideix una programació escolar.
    16. unitat lògica informàtica i tecnologia Òrgan lògic del calculador que descodifica les instruccions per a passar-les a la unitat aritmètica.
    17. unitat mòbil telecomunicacions Vehicle d’una cadena de televisió o de ràdio, equipat per a fer transmissions en directe des d’on s’ha produït un esdeveniment que és notícia.
    18. unitat perifèrica informàtica i tecnologia Equip perifèric.
    19. unitat rànger escoltisme En l’escoltisme, grup d’adolescents (de 12 a 14 anys).
    20. unitat sistemàtica biologia Tàxon.

■ unitat

femení Qualitat d’allò que és u, que constitueix un tot no divisible en parts contraposat a multiplicitat La unitat del jo La unitat del mot filosofia En la filosofia clàssica i en l’escolàstica, qualitat d’u, que constitueix el primer dels atributs essencials o predicats transcendentals de tot ens, de la totalitat dels ens i de l’ésser mateix, en tant que ens i en tant que ésser, respectivament teologia Una de les notes distintives de l’Església cristiana, proclamada en els símbols de fe, segons la qual l’Església és una per la mateixa fe i els mateixos sagraments Qualitat d’allò que és…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unitiu
| unitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unitiu</title>

Partició sil·làbica: u_ni_tiu
Etimologia: del b. ll. unitivus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que té la virtut d’unir.
  2. dret canònic Dit del rescripte que uneix dos beneficis.
  3. via unitiva catolicisme Unió amb Déu per la contemplació mística.

■ unitiu
| unitiva

adjectiu Que té la virtut d’unir dret canònic Dit del rescripte que uneix dos beneficis via unitiva catolicisme Unió amb Déu per la contemplació mística
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

univ.

univ.

abreviatura ensenyament universitat 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

univalent


<title type="display">univalent</title>

Etimologia: de uni- i valer1
  1. adjectiu química Dit de l’element químic i del radical que té una valència o estat d’oxidació igual a un.
  2. adjectiu i masculí genètica Dit del cromosoma desaparellat en la primera divisió meiòtica, que correspon a un cromosoma particular del complement mitòtic.

univalent

adjectiu química Dit de l’element químic i del radical que té una valència o estat d’oxidació igual a un adjectiu i masculí genètica Dit del cromosoma desaparellat en la primera divisió meiòtica, que correspon a un cromosoma particular del complement mitòtic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ univalve
| univalva

■ univalve
| univalva

adjectiu zoologia Dit de l’animal, especialment del mollusc, que té la closca formada només per una valva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ univers
| universa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">univers</title>

Etimologia: del ll. universum, íd. 1a font: s. XV
  1. adjectiu Tot en conjunt, sense excepció. L’univers món. La universa terra.
  2. masculí
    1. Conjunt de tot allò que existeix.
    2. [generalment en majúscula] astronomia Conjunt constituït per tots els cossos celestes i l’espai que els conté.
    3. física Nom donat a la interpretació geomètrica de la natura que permet de situar en un sistema de coordenades un esdeveniment del món físic.
  3. masculí
    1. El món i els seus habitants.
    2. filosofia i religió El món com a totalitat.
  4. masculí
    1. Conjunt de tot el que existeix dins un sistema, dins una disciplina, etc. L’univers moral. L’univers intel·ligible.
    2. estadística Població.
    3. matemàtiques Conjunt de referència els subconjunts del qual són utilitzats en un raonament concret.
    4. univers del discurs lingüística Conjunt format per un context lingüístic o conceptual i per unes circumstàncies determinades, en el qual tot signe i tot símbol assoleixen significat, prescindint que els correspongui o no un objecte real.
    5. univers del discurs lògica Expressió que significa la classe de tots els x tals que X=X, i que és aplicable, així mateix, a la lògica de les relacions.

■ univers
| universa

adjectiu Tot en conjunt, sense excepció L’univers món La universa terra masculí Conjunt de tot allò que existeix generalment en majúscula astronomia Conjunt constituït per tots els cossos celestes i l’espai que els conté física Nom donat a la interpretació geomètrica de la natura que permet de situar en un sistema de coordenades un esdeveniment del món físic masculí El món i els seus habitants filosofia i religió El món com a totalitat masculí Conjunt de tot el que existeix dins un sistema, dins una disciplina, etc L’univers moral L’univers intelligible estadística Població matemàtiques…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ universal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">universal</title>

Etimologia: del ll. universalis, íd. 1a font: c. 1400
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’univers. La llei de l’atracció universal.
  2. adjectiu
    1. Que s’estén a totes les coses i a tots els éssers o a tot el conjunt de coses o d’éssers que en un cert moment hom pren en consideració. Les lleis universals de la natura.
    2. filosofia i lògica Dit del judici o proposició en què el subjecte comprèn la totalitat d’objectes d’una mateixa classe (tots els S són P).
    3. A partir de Kant, dit del judici que té les qualitats de validesa i necessitat admeses per tothom sense limitacions d’espai i de temps, la negació de les quals condueix a l’escepticisme o al relativisme.
    4. concepte universal (o simplement universal) filosofia i lògica Concepte que no es refereix a cap individu o singular, a un sol ens concret, ans a un conjunt d’individus (classe, gènere, espècie, etc.) o a quelcom abstracte (qualitat, relació, etc.).
    5. conjunt universal matemàtiques Univers.
    6. propietat universal matemàtiques Relació o propietat que caracteritza o defineix un objecte matemàtic d’una manera unívoca (a part un isomorfisme trivial).
  3. adjectiu
    1. Que s’estén a tot el món, a tota la terra, a tots els homes. Aspirar a la pau universal.
    2. cristianisme Dit de l’Església en tant que estesa per tot el món, que és per damunt de les esglésies locals i on ha continuat la tradició cristiana primitiva.
    3. diluvi universal Bíblia Diluvi.
    4. història universal història Història de tots els pobles de la terra en tots els temps.
    5. judici universal cristianisme Judici final.
  4. adjectiu
    1. De tothom, que s’estén a un conjunt de persones, total, general, unànime. Objecte d’admiració universal al seu país.
    2. De tot, general, que ho abraça tot, que serveix per a tot. La clarividència d’aquella ment universal.
    3. Dit de la clau que obre tots els panys.
    4. tecnologia Dit de l’eina, l’instrument, etc., d’ús múltiple que pot ésser emprat indistintament per a diverses funcions.
    5. tecnologia Dit de la màquina eina que permet d’efectuar diverses operacions successives en una peça sense canviar-ne el muntatge.
    6. hereu universal dret civil Hereu de tots els béns i drets del testador.
  5. masculí filosofia
    1. Concepte universal.
    2. universal concret Segons Hegel, en contraposició a l’espontània identificació entre l’universal i l’abstracte, modalitat de l’universal en què aquest no sols no resta separat de la realitat concreta ni és negat per ella, ans la inclou en ell mateix amb tota la seva riquesa.
  6. universal lingüístic lingüística Fenomen lingüístic que es considera comú a totes les llengües.

■ universal

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’univers La llei de l’atracció universal adjectiu Que s’estén a totes les coses i a tots els éssers o a tot el conjunt de coses o d’éssers que en un cert moment hom pren en consideració Les lleis universals de la natura filosofia i lògica Dit del judici o proposició en què el subjecte comprèn la totalitat d’objectes d’una mateixa classe tots els S són P A partir de Kant, dit del judici que té les qualitats de validesa i necessitat admeses per tothom sense limitacions d’espai i de temps, la negació de les quals condueix a l’escepticisme o al relativisme…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ universalisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">universalisme</title>

Etimologia: de universal
    masculí
  1. universalitat 1.
    1. religió Moviment i doctrina oposats al particularisme, en virtut del qual hom considera una religió com a radicalment oberta a tots els homes, pobles i races.
    2. història Actitud, referida primordialment a la política, tendent a la unificació de tots els pobles i estats del món i, consegüentment, a l’eliminació dels obstacles que impedeixen llur mútua relació.

■ universalisme

masculí universalitat 1 religió Moviment i doctrina oposats al particularisme, en virtut del qual hom considera una religió com a radicalment oberta a tots els homes, pobles i races història Actitud, referida primordialment a la política, tendent a la unificació de tots els pobles i estats del món i, consegüentment, a l’eliminació dels obstacles que impedeixen llur mútua relació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ universalista

■ universalista

història i religió adjectiu Relatiu o pertanyent a l’universalisme masculí i femení Partidari, seguidor, de l’universalisme
Traducció