■ universal

Etimologia: del ll. universalis, íd. 1a font: c. 1400
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’univers. La llei de l’atracció universal.
  2. adjectiu
    1. Que s’estén a totes les coses i a tots els éssers o a tot el conjunt de coses o d’éssers que en un cert moment hom pren en consideració. Les lleis universals de la natura.
    2. filosofia i lògica Dit del judici o proposició en què el subjecte comprèn la totalitat d’objectes d’una mateixa classe (tots els S són P).
    3. A partir de Kant, dit del judici que té les qualitats de validesa i necessitat admeses per tothom sense limitacions d’espai i de temps, la negació de les quals condueix a l’escepticisme o al relativisme.
    4. concepte universal (o simplement universal) filosofia i lògica Concepte que no es refereix a cap individu o singular, a un sol ens concret, ans a un conjunt d’individus (classe, gènere, espècie, etc.) o a quelcom abstracte (qualitat, relació, etc.).
    5. conjunt universal matemàtiques Univers.
    6. propietat universal matemàtiques Relació o propietat que caracteritza o defineix un objecte matemàtic d’una manera unívoca (a part un isomorfisme trivial).
  3. adjectiu
    1. Que s’estén a tot el món, a tota la terra, a tots els homes. Aspirar a la pau universal.
    2. cristianisme Dit de l’Església en tant que estesa per tot el món, que és per damunt de les esglésies locals i on ha continuat la tradició cristiana primitiva.
    3. diluvi universal Bíblia Diluvi.
    4. història universal història Història de tots els pobles de la terra en tots els temps.
    5. judici universal cristianisme Judici final.
  4. adjectiu
    1. De tothom, que s’estén a un conjunt de persones, total, general, unànime. Objecte d’admiració universal al seu país.
    2. De tot, general, que ho abraça tot, que serveix per a tot. La clarividència d’aquella ment universal.
    3. Dit de la clau que obre tots els panys.
    4. tecnologia Dit de l’eina, l’instrument, etc., d’ús múltiple que pot ésser emprat indistintament per a diverses funcions.
    5. tecnologia Dit de la màquina eina que permet d’efectuar diverses operacions successives en una peça sense canviar-ne el muntatge.
    6. hereu universal dret civil Hereu de tots els béns i drets del testador.
  5. masculí filosofia
    1. Concepte universal.
    2. universal concret Segons Hegel, en contraposició a l’espontània identificació entre l’universal i l’abstracte, modalitat de l’universal en què aquest no sols no resta separat de la realitat concreta ni és negat per ella, ans la inclou en ell mateix amb tota la seva riquesa.
  6. universal lingüístic lingüística Fenomen lingüístic que es considera comú a totes les llengües.