■ univers
| | universa

Etimologia: del ll. universum, íd. 1a font: s. XV
  1. adjectiu Tot en conjunt, sense excepció. L’univers món. La universa terra.
  2. masculí
    1. Conjunt de tot allò que existeix.
    2. [generalment en majúscula] astronomia Conjunt constituït per tots els cossos celestes i l’espai que els conté.
    3. física Nom donat a la interpretació geomètrica de la natura que permet de situar en un sistema de coordenades un esdeveniment del món físic.
  3. masculí
    1. El món i els seus habitants.
    2. filosofia i religió El món com a totalitat.
  4. masculí
    1. Conjunt de tot el que existeix dins un sistema, dins una disciplina, etc. L’univers moral. L’univers intel·ligible.
    2. estadística Població.
    3. matemàtiques Conjunt de referència els subconjunts del qual són utilitzats en un raonament concret.
    4. univers del discurs lingüística Conjunt format per un context lingüístic o conceptual i per unes circumstàncies determinades, en el qual tot signe i tot símbol assoleixen significat, prescindint que els correspongui o no un objecte real.
    5. univers del discurs lògica Expressió que significa la classe de tots els x tals que X=X, i que és aplicable, així mateix, a la lògica de les relacions.