Es mostren 88933 resultats

■ turment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turment</title>

Etimologia: del ll. tormentum, íd., der. (torq-mentum) de torquēre ‘tòrcer’ 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Inflicció de tortura.
    2. Tortura infligida. Morí entre els més cruels turments.
    3. dret penal Pena corporal.
    4. religió Pena eterna, especialment la pena de dany. Els turments de l’infern.
    1. Greu sofriment corporal o moral. El turment de la set, de la fam. Sofrir el turment de la gelosia.
    2. hiperbòlicament Cosa que molesta molt. El turment de les mosques.
    3. Allò que causa un turment, una forta molèstia. Aquesta criatura és un turment.

■ turment

masculí Inflicció de tortura Tortura infligida Morí entre els més cruels turments dret penal Pena corporal religió Pena eterna, especialment la pena de dany Els turments de l’infern Greu sofriment corporal o moral El turment de la set, de la fam Sofrir el turment de la gelosia hiperbòlicament Cosa que molesta molt El turment de les mosques Allò que causa un turment, una forta molèstia Aquesta criatura és un turment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turmentador
| turmentadora

■ turmentador
| turmentadora

adjectiu i masculí i femení Que turmenta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turmentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turmentar</title>

Etimologia: de turment 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Infligir un turment. Turmentar un reu perquè confessi.
  2. Causar dolor corporal. La ciàtica el turmenta.
  3. Causar una pena moral. L’enyorament el turmentava.
  4. hiperbòlicament Causar fatiga amb sol·licitacions insistents, amb actes impertinents. Turmentar amb contínues preguntes.

■ turmentar

verb transitiu Infligir un turment Turmentar un reu perquè confessi Causar dolor corporal La ciàtica el turmenta Causar una pena moral L’enyorament el turmentava hiperbòlicament Causar fatiga amb sollicitacions insistents, amb actes impertinents Turmentar amb contínues preguntes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

turmentí

turmentí

masculí nàutica Petita vela de tres punys de teixit molt gruixut i molt reforçat de confecció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turmentós
| turmentosa

■ turmentós
| turmentosa

adjectiu Turmentador Inclinat a turmentar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turnedó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turnedó</title>

Homòfon: tornador
Etimologia: del fr. tournedos, íd., comp. de tourner ‘girar’ i dos ‘esquena’, dit d’un covard que fuig; l’origen del sentit culinari és obscur
masculí [plural turnedós] gastronomia Tros d’entrecot, d’uns quants centímetres de gruix, rodó i lligat amb un cordill prim al voltant.

■ turnedó

masculí plural turnedós gastronomia Tros d’entrecot, d’uns quants centímetres de gruix, rodó i lligat amb un cordill prim al voltant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turnícids

■ turnícids

masculí ornitologia plural Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, petits, semblants a les guatlles però sense el dit posterior Cal esmentar-ne Turnix sylvatica , la guatlla andalusa singular Ocell de la família dels turnícids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turo

■ turo

masculí petrografia Tosca calcària Tosca que es forma en una canonada Carbonissa, brutícia que es fa en una pipa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turó1

■ turó1

masculí Elevació no gaire alta del terreny muntanyola Vegeu també turó 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turó2

■ turó2

masculí zoologia Fura 1 Vegeu també turó 1
Traducció