■ turmentar

Etimologia: de turment 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Infligir un turment. Turmentar un reu perquè confessi.
  2. Causar dolor corporal. La ciàtica el turmenta.
  3. Causar una pena moral. L’enyorament el turmentava.
  4. hiperbòlicament Causar fatiga amb sol·licitacions insistents, amb actes impertinents. Turmentar amb contínues preguntes.