■ turment

Etimologia: del ll. tormentum, íd., der. (torq-mentum) de torquēre ‘tòrcer’ 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Inflicció de tortura.
    2. Tortura infligida. Morí entre els més cruels turments.
    3. dret penal Pena corporal.
    4. religió Pena eterna, especialment la pena de dany. Els turments de l’infern.
    1. Greu sofriment corporal o moral. El turment de la set, de la fam. Sofrir el turment de la gelosia.
    2. hiperbòlicament Cosa que molesta molt. El turment de les mosques.
    3. Allò que causa un turment, una forta molèstia. Aquesta criatura és un turment.