Es mostren 88933 resultats

tuciorisme


<title type="display">tuciorisme</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tu_ci_o_ris_me
Body
masculí catolicisme Doctrina teologicomoral segons la qual hom ha de seguir, en qüestions discutibles, l’opinió més segura, és a dir, més favorable a la llei moral.

tuciorisme

tuciorista

tuciorista

tudar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tudar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. tutari ‘protegir’, freqüentatiu de tuēri ‘mirar, vetllar per, protegir’, que en ll. vg. prengué el sentit de ‘extingir’ a partir de frases com tutare famem, sitim, ignem ‘apaivagar la fam, la set, el foc’, fins a arribar a significar ‘atuir, matar’ (cf. fr. tuer ‘matar’) 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
  1. dialectal antigament Apagar (un foc, un llum, etc.)
  2. dialectal Fer malbé, malmetre. Tudar la salut.

tudar

tudell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tudell</title>

Accessory
Etimologia: probablement de l’oc. tutel, tudeu, íd., o de creació paral·lela a l’oc. i també al fr. tuyau, der. de tuta 1a font: s. XIV
Body
    masculí
  1. antigament Canonet, tub petit.
  2. música
    1. Tub petit de la cornamusa que serveix per a insuflar l’aire; és anomenat també bufador o bufeta.
    2. Petit canó de llautó, encorbat en forma de S, que es fica a la part lateral superior del tub de certs instruments i en l’extrem lliure del qual s’ajusta l’embocadura.

tudell

tudó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tudó</title>

Accessory
Homòfon: tudor
Etimologia: del ll. vg. *tĭtōne, der. del ll. td. titus, íd. i translatíciament ‘membre viril’, o de Tutunus, nom d’una divinitat priàpica, mots de creació imitativa de so amb la repetició t-t- o de formació hipocorística del llenguatge desvergonyit o infantil 1a font: s. XIII
Body
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids (Columba palumbus), de color gris blavós, les parts inferiors més clares i faixes blanques a les ales, i que habita als boscs i també en parcs i jardins.

tudó

tudor
| tudriu

tudor
| tudriu

Traducció

tuejar

tuejar

tuf1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">tuf</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *tūfus, ll. cl. tӯphus, i aquest, del gr. týphos ‘fum, vapor; supèrbia’ 1a font: 1803, DEst.
Body
masculí Emanació d’olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició, en cremar-se imperfectament, en escalfar-se, per transpiració, etc. Dintre la cambra se sentia un tuf estrany.


Vegeu també:
tuf2

tuf1

tuf2

tuf2

tufaci
| tufàcia

tufaci
| tufàcia