■ tudar

Etimologia: del ll. tutari ‘protegir’, freqüentatiu de tuēri ‘mirar, vetllar per, protegir’, que en ll. vg. prengué el sentit de ‘extingir’ a partir de frases com tutare famem, sitim, ignem ‘apaivagar la fam, la set, el foc’, fins a arribar a significar ‘atuir, matar’ (cf. fr. tuer ‘matar’) 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. dialectal antigament Apagar (un foc, un llum, etc.)
  2. dialectal Fer malbé, malmetre. Tudar la salut.