■ tuf1

Etimologia: del ll. vg. *tūfus, ll. cl. tӯphus, i aquest, del gr. týphos ‘fum, vapor; supèrbia’ 1a font: 1803, DEst.
masculí Emanació d’olor més o menys desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació, en descomposició, en cremar-se imperfectament, en escalfar-se, per transpiració, etc. Dintre la cambra se sentia un tuf estrany.


Vegeu també:
tuf2