■ tudell

Etimologia: probablement de l’oc. tutel, tudeu, íd., o de creació paral·lela a l’oc. i també al fr. tuyau, der. de tuta 1a font: s. XIV
    masculí
  1. antigament Canonet, tub petit.
  2. música
    1. Tub petit de la cornamusa que serveix per a insuflar l’aire; és anomenat també bufador o bufeta.
    2. Petit canó de llautó, encorbat en forma de S, que es fica a la part lateral superior del tub de certs instruments i en l’extrem lliure del qual s’ajusta l’embocadura.