Es mostren 88940 resultats

■ sonar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. sonare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. Emetre un so o sons. La trompeta s’ha trencat i no sona. Ja sonen les campanes.
    2. Produir sons amb instruments músics. Tot el dia canta i sona.
    3. Tenir, una lletra, un so. La hac no sona.
    4. fer sonar (una lletra) Pronunciar-la. Feia sonar les erres finals.
  2. intransitiu
    1. Deixar-se sentir per l’oïda. Aquest acord no sona prou. Un instrument que sona bé. Aquest mot sona bé a l’orella.
    2. Ésser citat o esmentat. El seu nom sona entre els papables. Aquest assumpte no va sonar per res en la reunió.
    3. Despertar alguna cosa en algú un record, com si ja ho hagués sentit en alguna altra ocasió. Et sona, aquest nom? Aquesta música no em sona gens.
    4. per extensió Em sona aquesta cara.
    5. Causar una certa sensació. Tot això em sona molt estrany.
  3. transitiu Tocar (un instrument), fer que emeti sons. Anaven cantant i sonant instruments.
  4. transitiu Tocar una peça de música. Passava sonant tristes complantes.



    5. Vegeu també:
    sonar2

■ sonar1

verb intransitiu Emetre un so o sons La trompeta s’ha trencat i no sona Ja sonen les campanes Produir sons amb instruments músics Tot el dia canta i sona Tenir, una lletra, un so La hac no sona fer sonar una lletra Pronunciar-la Feia sonar les erres finals intransitiu Deixar-se sentir per l’oïda Aquest acord no sona prou Un instrument que sona bé Aquest mot sona bé a l’orella Ésser citat o esmentat El seu nom sona entre els papables Aquest assumpte no va sonar per res en la reunió Despertar alguna cosa en algú un record, com si ja ho hagués sentit en alguna altra ocasió Et sona, aquest nom…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sonar2

■ sonar2

masculí marina de guerra Aparell de radiolocalització submarina basat en el ressò produït per un cos submergit en rebre una ona ultrasònica Vegeu també sonar 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sonat
| sonada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonat</title>

Etimologia: de sonar1
  1. adjectiu Famós, de què es parla molt. Va resoldre venjar-se i fer-ne una que fos sonada.
  2. adjectiu Dit del boxador que ha perdut les facultats mentals a causa dels cops rebuts al cap en els combats.
  3. adjectiu i masculí i femení Que no hi és tot, tocat de l’ala. Aquell està ben sonat.

■ sonat
| sonada

adjectiu Famós, de què es parla molt Va resoldre venjar-se i fer-ne una que fos sonada adjectiu Dit del boxador que ha perdut les facultats mentals a causa dels cops rebuts al cap en els combats adjectiu i masculí i femení Que no hi és tot, tocat de l’ala Aquell està ben sonat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sonata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonata</title>

Etimologia: de l’it. sonata, íd. 1a font: 1839, DLab.
femení música Composició instrumental per a solista o per a petit conjunt de cambra que comprèn ordinàriament quatre moviments: l’allegro, l’andante o adagio, el minuet o scherzo i el rondó o allegro final.

■ sonata

femení música Composició instrumental per a solista o per a petit conjunt de cambra que comprèn ordinàriament quatre moviments l’ allegro , l’ andante o adagio , el minuet o scherzo i el rondó o allegro final
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sonatina

■ sonatina

femení música Composició instrumental de forma i caràcter similars als de la sonata, però més breu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sonda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sonda</title>

Etimologia: del fr. sonde, íd., i aquest, de l’anglosaxó sund ‘mar’, que figura en comp. com sundline ‘línia de sonda (de mar)’, sundrap ‘corda de sondar (de mar)’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. marina, marítim
    1. Escandall.
    2. Aparell mecànic o radioelèctric emprat per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc., en un punt determinat.
  2. medicina i terapèutica Instrument cilíndric de metall, goma, plàstic, etc., que pot presentar un conducte central, destinat a explorar els conductes o cavitats naturals o accidentals o bé a practicar el cateterisme.
  3. meteorologia Instrument que permet de conèixer algunes propietats de l’estat de l’atmosfera a l’altura.
  4. mineria Perforadora que obre forats molt profunds en el sòl per tal de reconèixer el terreny, per a extreure’n minerals en estat líquid o gasós, etc.
  5. sonda altimètrica aeronàutica Altímetre de sondatge.
  6. sonda còsmica astronàutica Giny espacial no tripulat, destinat a l’exploració automàtica d’altres astres o del medi interplanetari o interestel·lar.

■ sonda

femení marina, marítim Escandall Aparell mecànic o radioelèctric emprat per a determinar la profunditat de la mar, d’un riu, etc, en un punt determinat medicina i terapèutica Instrument cilíndric de metall, goma, plàstic, etc, que pot presentar un conducte central, destinat a explorar els conductes o cavitats naturals o accidentals o bé a practicar el cateterisme meteorologia Instrument que permet de conèixer algunes propietats de l’estat de l’atmosfera a l’altura mineria Perforadora que obre forats molt profunds en el sòl per tal de reconèixer el terreny, per a extreure’n minerals en estat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sondable

■ sondable

adjectiu Que pot ésser sondat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sondar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sondar</title>

Etimologia: de sonda 1a font: 1803, DEst.
    verb transitiu
  1. Explorar amb una sonda. Sondar el fons del mar.
  2. figuradament Tractar de penetrar les intencions o la manera de pensar (d’algú) o l’estat (d’alguna cosa). Vaig sondar-lo, a veure què pensava d’aquella qüestió.

■ sondar

verb transitiu Explorar amb una sonda Sondar el fons del mar figuradament Tractar de penetrar les intencions o la manera de pensar d’algú o l’estat d’alguna cosa Vaig sondar-lo, a veure què pensava d’aquella qüestió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sondatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sondatge</title>

Etimologia: del fr. sondage, íd.
    masculí
    1. Acció de sondar;
    2. l’efecte.
  2. diagnosi i terapèutica
    1. Exploració mitjançant una sonda.
    2. Cateterisme.
    3. sondatge gàstric (o biliar) Introducció d’una sonda a l’estómac, a través del nas, per evacuar-ne el líquid gàstric.
    4. sondatge vesical Cateterisme vesical.
  3. meteorologia Mètode d’aplicació d’una sonda.

■ sondatge

masculí Acció de sondar l’efecte diagnosi i terapèutica Exploració mitjançant una sonda Cateterisme sondatge gàstric o biliar Introducció d’una sonda a l’estómac, a través del nas, per evacuar-ne el líquid gàstric sondatge vesical Cateterisme vesical meteorologia Mètode d’aplicació d’una sonda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sondeig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sondeig</title>

Partició sil·làbica: son_deig
Etimologia: de sondejar
    masculí
    1. Acció de sondejar.
    2. Sondatge.
  2. sondeig d’opinió estadística i sociologia Mètode per a saber l’opinió pública sobre un tema determinat, basat en les respostes d’una mostra de la població a determinades qüestions.

■ sondeig

masculí Acció de sondejar Sondatge sondeig d’opinió estadística i sociologia Mètode per a saber l’opinió pública sobre un tema determinat, basat en les respostes d’una mostra de la població a determinades qüestions
Traducció