Es mostren 88936 resultats

■ menjar2

menjar

Compareu: àpat
Etimologia: v. menjar1
    masculí
    1. Allò que hom menja per nodrir-se. Fa un quart que som a taula i encara no ens han portat el menjar. Donar menjar als porcs, als conills.
    2. amb el menjar encara a la boca locució adverbial Immediatament després de menjar, sense reposar. Vam haver de sortir corrents amb el menjar encara a la boca.
    3. menjar blanc gastronomia Plat fet amb llet, sucre i farina d’arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i prendre.
    4. menjar ràpid gastronomia Tipus de restauració que té com a objectiu preferent servir el menjar en un temps mínim i a un preu mòdic.
  2. dret de menjars història del dret
    1. Dret de cena.
    2. A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.


    3. Vegeu també:
    menjar1

■ menjar2

masculí Allò que hom menja per nodrir-se Fa un quart que som a taula i encara no ens han portat el menjar Donar menjar als porcs, als conills amb el menjar encara a la boca locució adverbial Immediatament després de menjar, sense reposar Vam haver de sortir corrents amb el menjar encara a la boca menjar blanc gastronomia Plat fet amb llet, sucre i farina d’arròs, bullit tot plegat i deixat refredar i prendre menjar ràpid gastronomia Tipus de restauració que té com a objectiu preferent servir el menjar en un temps mínim i a un preu mòdic dret de menjars història del dret Dret de cena A la…
Informació complementària
Traducció

■ menjavents

menjavents

Etimologia: de menjar1 i vent
masculí marina, marítim Vela de petites dimensions emprada en les embarcacions de pesca per a accelerar la marxa.

■ menjavents

masculí marina, marítim Vela de petites dimensions emprada en les embarcacions de pesca per a accelerar la marxa
Traducció

■ menjotejar

menjotejar

Etimologia: de menjar1 1a font: , Bertrana
verb intransitiu Fer menjades de no res i amb poca gana.

■ menjotejar

verb intransitiu Fer menjades de no res i amb poca gana
Informació complementària
Traducció

■ menjua

menjua

Partició sil·làbica: men_ju_a
femení dialectal Cosa de menjar, matèria alimentosa.

■ menjua

femení dialectal Cosa de menjar, matèria alimentosa
Traducció

■ menjuc

menjuc

Etimologia: de menjucar
masculí Menjada de no res. Fer menjucs.

■ menjuc

masculí Menjada de no res Fer menjucs
Traducció

■ menjucar

menjucar

Etimologia: de menjar1
verb intransitiu Menjotejar.

■ menjucar

verb intransitiu Menjotejar
Informació complementària
Traducció

■ menjuquejar

■ menjuquejar

verb intransitiu Menjotejar
Informació complementària

■ menjussa

menjussa

Etimologia: de menjar1
    femení
  1. Menjar mal preparat, menja poc gustosa.
  2. dialectal menjar2.

■ menjussa

femení Menjar mal preparat, menja poc gustosa dialectal menjar 2
Traducció

■ menjussar

menjussar

Etimologia: de menjussa
verb intransitiu dialectal Menjotejar.

■ menjussar

verb intransitiu dialectal Menjotejar
Traducció

mennonita

mennonita

    cristianisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a Menno Simons o als mennonites.
  2. masculí i femení Seguidor del moviment restaurador de la reforma anabaptista iniciat per Menno Simons (segle XVI).

mennonita

cristianisme adjectiu Relatiu o pertanyent a Menno Simons o als mennonites masculí i femení Seguidor del moviment restaurador de la reforma anabaptista iniciat per Menno Simons segle XVI
Traducció