lligant
Accessory
Homòfon: lligand
Etimologia: de lligar 1a font: s. XV, Ausiàs
Etimologia: de lligar 1a font: s. XV, Ausiàs
Body
masculí pintura Aglutinant.
Es mostren 88934 resultats
■
lligant
■
lligant
masculí pintura Aglutinant
■
lligar
lligar
Accessory
Etimologia: del ll. ligare, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
verb
-
- transitiu Envoltar i, generalment, estrènyer amb una corda, una corretja, una cadena, etc., per unir, immobilitzar, fer un paquet, etc. Li ho van robar tot i després el van lligar a un arbre. Fes un ram de flors i lliga’l perquè no es desfaci. Faré un paquet amb tot això i el lligaré perquè no es pugui perdre res. Lligueu-li ben fort les cames perquè no pugui fugir.
- pronominal Ell mateix va lligar-se els peus.
- transitiu Subjectar, per mitjà d’una corda, una cadena, etc., que parteix d’un lloc fix, i permet una certa mobilitat. Lliga les regnes en aquella argolla. Els carreters acostumen a lligar el gos sota el carro.
- pronominal Lligar-se algú a un seient.
- transitiu Subjectar un lligam a una cosa fixa. Lligarem un cap de corda al pal; així, amb un de sol que rodi, ja farem.
- transitiu Subjectar una persona o una cosa a una altra o unes altres, per mitjà d’una corda, d’una cadena, etc., formant una successió. Ha lligat també el teu gos a la canilla. Lliguen els presoners l’un amb l’altre perquè no s’escapin.
- pronominal Ens lligarem per la cintura de deu en deu.
- transitiu Enllaçar dues coses o més, especialment lligams, o els extrems d’una cosa. Lliguem els mocadors i els farem servir de corda. Lliga-li els cordons de les sabates.
- transitiu per extensió Tancar una obertura per mitjà d’un lligam o de lligams. Lligar les sabates. Lligar una motxilla.
- pronominal per extensió Tancar-se, algú, amb un lligam o amb lligams alguna obertura d’una peça de vestir. Lligar-se algú les sabates.
- transitiu figuradament Restar llibertat, capacitat d’acció. Aquella feina el lligava molt. La promesa que li he fet em lligarà ben bé: no podré fer res que ell no m’ho mani.
- transitiu i usat absolutament figuradament Les criatures lliguen molt.
- pronominal figuradament Lligar-se algú per un jurament.
- estar lligat de peus i mans figuradament Estar reduït a la impotència.
- lligar-se’m (o lligar-se’t, o lligar-se-li, etc.) el cor figuradament Nuar-se’m, nuar-se’t, etc., el cor.
- lligar-se’m (o lligar-se’t, o lligar-se-li, etc.) la llengua figuradament Embarbussar-me, embarbussar-te, etc.
-
per extensió
- transitiu Establir una unió entre elements diversos de manera que formin un tot. Lligar les pedres d’una construcció amb ciment. Lligar, en escriure, les lletres d’un mot.
- transitiu figuradament Unir dues persones o més amb relacions d’amistat, de societat, d’aliança, etc. No renyiran: els lliga un interès comú. Els lliga una amistat, un delicte, la política.
- pronominal figuradament Associar-se, comprometre’s en una mateixa cosa. Lligar-se per matrimoni.
- transitiu escriptura En escriure un mot, unir les unes amb les altres les lletres que el constitueixen.
- transitiu gastronomia Fer que els ingredients d’una salsa s’uneixin de manera que adquireixi una certa consistència.
- transitiu metal·lúrgia Aliar.
- transitiu música En una peça musical, passar d’una nota a una altra sense interrompre l’emissió sonora.
- transitiu indústria tèxtil Incorporar un líquid a una pasta espessa d’estampació o tint per tal d’aclarir-la.
-
figuradament
- intransitiu Concordar, tenir connexió, avenir-se, adir-se, etc., dues persones o més, dues coses o més. Això que dius no lliga amb el que ha dit ell. No podem pas lligar: som massa diferents. Aquesta brusa no lliga amb aquelles faldilles. Aquests colors lliguen.
- intransitiu col·loquialment Establir relacions amoroses superficials i passatgeres. Li agrada d’anar a lligar amb els turistes. El teu germà lliga molt.
- transitiu fonètica, fonologia Encadenar-se dos mots o més en pronunciar-los: set homes, pronunciat se-to-mes.
- transitiu gramàtica i lògica Encadenar, gramaticalment i lògicament, els mots dins una oració o les idees en un raonament.
- intransitiu jocs d’entreteniment Pertànyer, les cartes del joc, a un mateix coll.
- això són vuits i nous i cartes que no lliguen figuradament Expressió amb què hom indica que alguna cosa no té cap valor, cap importància, que és del tot secundària.
-
antigament
- transitiu Pentinar i abillar el cap d’una dona.
- pronominal Trobaren-la que estava en lo retret que es lligava.
■
lligar
verb transitiu Envoltar i, generalment, estrènyer amb una corda, una corretja, una cadena, etc, per unir, immobilitzar, fer un paquet, etc Li ho van robar tot i després el van lligar a un arbre Fes un ram de flors i lliga’l perquè no es desfaci Faré un paquet amb tot això i el lligaré perquè no es pugui perdre res Lligueu-li ben fort les cames perquè no pugui fugir pronominal Ell mateix va lligar-se els peus transitiu Subjectar, per mitjà d’una corda, una cadena, etc, que parteix d’un lloc fix, i permet una certa mobilitat Lliga les regnes en aquella argolla Els carreters acostumen a lligar…
■
lligassa
lligassa
Accessory
Etimologia: de lligar
Body
-
femení
- dialectal Corda, cinta, etc., que serveix per a lligar o fermar.
- dialectal Unió, enllaç, lligam de dues coses.
- figuradament Impediment.
■
lligassa
femení dialectal Corda, cinta, etc, que serveix per a lligar o fermar dialectal Unió, enllaç, lligam de dues coses figuradament Impediment
■
lligat
| lligada
lligat
Accessory
Etimologia: de lligar
Body
-
adjectiu
- Sotmès a lligament.
- tenir la llengua lligada figuradament Tenir un impediment per a dir allò que hom voldria.
- tenir les mans lligades figuradament Tenir un impediment per a obrar com hom voldria.
-
masculí
- Lligatge.
- Manera d’estar lligades o unides dues coses o més.
- indústria tèxtil Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits.
- indústria tèxtil Representació gràfica d’un lligat.
-
adjectiu
heràldica
- Dit d’un objecte o uns quants subjectats amb una cinta o un altre lligam.
- Dit del falcó o l’esparver amb un lligam a les potes.
- lligat en trèvol Dit de les ales de les àguiles carregades cadascuna d’una mena de llistó o tija arquejada i trevolada en l’extrem exterior.
- masculí música Lligadura.
■
lligat
| lligada
adjectiu Sotmès a lligament tenir la llengua lligada figuradament Tenir un impediment per a dir allò que hom voldria tenir les mans lligades figuradament Tenir un impediment per a obrar com hom voldria masculí Lligatge Manera d’estar lligades o unides dues coses o més indústria tèxtil Ordre d’entrellaçament dels fils d’ordit amb les passades de trama en els teixits indústria tèxtil Representació gràfica d’un lligat adjectiu heràldica Dit d’un objecte o uns quants subjectats amb una cinta o un altre lligam Dit del falcó o l’esparver amb un lligam a les potes lligat en trèvol Dit de les ales de…
lligueta
lligueta
Accessory
Etimologia: de lliga
Body
femení esports En el futbol i altres esports d’equip, competició organitzada com una lliga, però amb un nombre reduït d’equips.
lligueta
femení esports En el futbol i altres esports d’equip, competició organitzada com una lliga, però amb un nombre reduït d’equips
■
llim
llim
Accessory
Etimologia: del ll. līmus, íd. 1a font: s. XIII, Vides
Body
-
masculí
-
- Fang.
- pedologia i petrografia Fracció del sòl integrada per les partícules compreses entre 0,02 i 0,002 mm.
- Sediment constituït en la seva major part per llim.
- adoberia Cadascuna de les capes d’escorça que hom posa entre sostre i sostre de pells en l’operació de la colga.
- botànica Verdet.
■
llim
masculí Fang pedologia i petrografia Fracció del sòl integrada per les partícules compreses entre 0,02 i 0,002 mm Sediment constituït en la seva major part per llim adoberia Cadascuna de les capes d’escorça que hom posa entre sostre i sostre de pells en l’operació de la colga botànica Verdet
■
llima1
llima
Accessory
Etimologia: del ll. līma, íd. 1a font: 1372
Body
-
femení
-
oficis manuals
- Barra d’acer trempat emmanegada, amb solcs, dents o estries i que hom empra manualment per a desbastar, polir, etc., materials durs.
- llima dolça Llima d’estries molt fines.
- llima sorda Llima dolça que fa molt poc soroll en treballar els metalls.
-
figuradament
- Allò que serveix per a corregir defectes, mitigar asprors, etc. Sotmetre una obra a la llima de la censura.
- treball de llima Treball que es fa en una obra retocant-la.
- Aire molt fred que produeix una sensació dolorosa a la pell, com si la llimessin. Quina llima que fa!
- ésser una llima (o menjar com una llima) figuradament Menjar molt, amb avidesa.
Vegeu també:
llima3
llima2
■
llima1
femení oficis manuals Barra d’acer trempat emmanegada, amb solcs, dents o estries i que hom empra manualment per a desbastar, polir, etc, materials durs llima dolça Llima d’estries molt fines llima sorda Llima dolça que fa molt poc soroll en treballar els metalls figuradament Allò que serveix per a corregir defectes, mitigar asprors, etc Sotmetre una obra a la llima de la censura treball de llima Treball que es fa en una obra retocant-la Aire molt fred que produeix una sensació dolorosa a la pell, com si la llimessin Quina llima que fa ésser una llima o menjar com una llima figuradament…