Pronúncia: ʎiɣá
-
verb transitiu
- [subjectar] lier, attacher. El van lligar a un arbre, on l'a attaché à un arbre.
- [un paquet, etc] attacher.
- [enllaçar] lacer, attacher, nouer.
- [tancar per mitjà d'un lligam] ficeler, lier.
-
figuradament [restar llibertat]
lier,
accaparer,
prendre,
absorber.
Aquesta feina em lliga molt, je suis très pris par ce travail .
• usat absolutament prendre, accaparer, occuper. Les criatures lliguen molt, les enfants occupent beaucoup. - [unir] relier.
- lier, unir, contracter. Una gran amistat els lliga, ils sont liés par une grande amitié.
- [dos metalls] allier.
- gastronomia [salsa] lier.
- música [notes] lier.
- medicina [una artèria] ligaturer.
- lligar idees rattacher des idées.
- lligar de peus i de mans ligoter.
- lligar i deslligar cristianisme faire et défaire (lier et délier). verb intransitiu
-
[concordar]
concorder.
• s'accorder pron, aller ensemble. Aquests colors no lliguen, ces couleurs ne s'accordent pas. - jocs d'entreteniment [cartes] réunir deux (plusieurs) cartes d'une même couleur.
- popularment draguer. Vaig a la discoteca a lligar, je vais draguer en boîte.
- s'entendre pron. No podem lligar, ell i jo, nous ne pouvons pas nous entendre, lui et moi.
- lligar amb [adir-se amb] coller avec (s'accorder avec).
- no lligar [desentonar] ne pas coller (ne pas concorder, ne pas aller). verb pronominal
- s'attacher.
- [cordar-se] attacher tr, lacer tr. Lliga't les sabates, lace tes chaussures.
- figuradament être lié -e. Lligar-se per un jurament, être lié par un serment.
- [unir-se] s'allier, s'unir.