Es mostren 88934 resultats

■ esquenador | esquenadora

esquenador

Etimologia: de esquenar
masculí i femení indústria surera Operari dedicat a esquenar llesques o carracs.

■ esquenador | esquenadora

masculí i femení indústria surera Operari dedicat a esquenar llesques o carracs

■ esquenadret | esquenadreta

esquenadret

Etimologia: de esquena i dret1
adjectiu Gandul.

■ esquenadret | esquenadreta

adjectiu Gandul
Traducció

■ esquenall

esquenall

Etimologia: de esquena 1a font: c. 1900, Verdaguer
masculí geomorfologia Carena.

■ esquenall

masculí geomorfologia Carena
Traducció

■ esquenar

esquenar

Etimologia: de esquena
    verb transitiu
  1. Llevar l’esquena (d’una cosa). Esquenar fesols.
  2. indústria surera Llevar la part d’esquena (d’una llesca de suro o d’un carrac que conté tosca), perquè el tap sigui de més bon treballar.

■ esquenar

verb transitiu Llevar l’esquena d’una cosa Esquenar fesols indústria surera Llevar la part d’esquena d’una llesca de suro o d’un carrac que conté tosca, perquè el tap sigui de més bon treballar
Informació complementària

■ esqueneta

esqueneta

Etimologia: de esquena 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
    1. Esquena petita.
    2. fer esqueneta Ajupir-se parant l’esquena perquè un altre hi pugi.
    3. fer esqueneta figuradament Ajudar algú a assolir els seus propòsits.
  2. indústries del calçat Trossos de sola que hom posa sota la sola de la sabata.

■ esqueneta

femení Esquena petita fer esqueneta Ajupir-se parant l’esquena perquè un altre hi pugi fer esqueneta figuradament Ajudar algú a assolir els seus propòsits indústries del calçat Trossos de sola que hom posa sota la sola de la sabata
Informació complementària
Traducció

■ esquenut | esquenuda

esquenut

Etimologia: de esquena 1a font: s. XIV
    adjectiu
  1. Que té l’esquena grossa.
  2. per extensió Lleugerament convex en lloc de pla de la part posterior o de l’oposada a la principal.

■ esquenut | esquenuda

adjectiu Que té l’esquena grossa per extensió Lleugerament convex en lloc de pla de la part posterior o de l’oposada a la principal
Traducció

■ esquer1

esquer

Etimologia: del ll. escarius, -a, -um ‘relatiu al menjar’, der. de esca ‘menjar’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    masculí
  1. Menjar, sovint emmetzinat, que serveix per a atraure els peixos, els ocells, etc.
  2. figuradament Allò que atrau envers alguna cosa.


    3. Vegeu també:
    esquer2

■ esquer1

masculí Menjar, sovint emmetzinat, que serveix per a atraure els peixos, els ocells, etc figuradament Allò que atrau envers alguna cosa Vegeu també esquer 2
Informació complementària
Traducció

■ esquer2 | esquerra

esquer

Etimologia: variant de esquerre
adjectiu dialectal Esquerre.


Vegeu també:
esquer1

■ esquer2 | esquerra

adjectiu dialectal Esquerre Vegeu també esquer 1
Traducció

■ esquerar1

esquerar

Homòfon: escarar
Etimologia: de esquer1
verb transitiu Posar l’esquer a l’ham, a la llosa, al palangre, etc.


Vegeu també:
esquerar2

■ esquerar1

verb transitiu Posar l’esquer a l’ham, a la llosa, al palangre, etc Vegeu també esquerar 2
Informació complementària
Traducció

■ esquerar2

esquerar

Homòfon: escarar
Etimologia: v. esquerar1
    verb
  1. transitiu
    1. Criar, agambar (un infant, un animal petit).
    2. Fer arrelar i créixer (una planta, un esqueix).
  2. pronominal Començar a campar sol, fugir del niu.


    3. Vegeu també:
    esquerar1

■ esquerar2

verb transitiu Criar, agambar un infant, un animal petit Fer arrelar i créixer una planta, un esqueix pronominal Començar a campar sol, fugir del niu Vegeu també esquerar 1
Informació complementària
Traducció