Es mostren 88934 resultats

cerretà | cerretana

cerretà

adjectiu i masculí i femení Ceretà.

cerretà | cerretana

adjectiu i masculí i femení Ceretà
Traducció

■ cerro

cerro

Etimologia: del ll. cirrus ‘rínxol, crinera’ 1a font: s. XIV
masculí indústria tèxtil Matèria tèxtil condicionada per a ésser filada a mà.

■ cerro

masculí indústria tèxtil Matèria tèxtil condicionada per a ésser filada a mà
Traducció

■ cerrut | cerruda

cerrut

Etimologia: de cerra
adjectiu Proveït de cerres.

■ cerrut | cerruda

adjectiu Proveït de cerres
Traducció

■ cert1 | certa

cert

Etimologia: del ll. certus, -a, -um, íd., der. de cĕrnĕre ‘decidir’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Dit d’allò que és veritat, que no admet dubte. El que ens havien dit era ben cert.
    1. Que és exactament determinat, segur. Aquest fet és tan cert com que el sol ens il·lumina.
    2. de ciència certa Amb tota seguretat.
    3. del cert locució adverbial Amb tota seguretat, positivament. Sé del cert que m’estimes.
    4. per cert locució adverbial A propòsit d’això, amb relació al que s’acaba de dir. Demà passat sortirem d’excursió: per cert, encara no he fet revisar el cotxe.
    5. tan cert com ara plouen figues Significant que una cosa no és certa.
    6. tenir per certa una cosa Estar-ne segur.
    1. Com a adjectiu determinatiu serveix per a designar una determinada persona o cosa sense dir, però, quina és. No rebaixar-se a parlar amb certes persones.
    2. Una mena de. Un color indefinible que té un cert to blau.
  4. Que té alguna cosa per vera, segur. N’estic ben cert.
  5. antigament Dit de l’home lleial, prudent, entès.


    6. Vegeu també:
    cert2

■ cert1 | certa

adjectiu Dit d’allò que és veritat, que no admet dubte El que ens havien dit era ben cert Que és exactament determinat, segur Aquest fet és tan cert com que el sol ens illumina de ciència certa Amb tota seguretat del cert locució adverbial Amb tota seguretat, positivament Sé del cert que m’estimes per cert locució adverbial A propòsit d’això, amb relació al que s’acaba de dir Demà passat sortirem d’excursió per cert, encara no he fet revisar el cotxe tan cert com ara plouen figues Significant que una cosa no és certa tenir per certa una cosa Estar-ne segur Com a adjectiu determinatiu serveix…
Informació complementària
Traducció

■ cert2

cert

Etimologia: del ll. cĕrtē, íd., der. de certus (v. cert1) 1a font: s. XV
adverbi Certament.


Vegeu també:
cert1

■ cert2

adverbi Certament Vegeu també cert 1
Traducció

■ certamen

certamen

Etimologia: del ll. certamen, -ĭnis ‘lluita’ 1a font: 1803, DEst.
masculí Concurs sobre matèria intel·lectual amb premis per als concursants guanyadors.

■ certamen

masculí Concurs sobre matèria intellectual amb premis per als concursants guanyadors
Informació complementària
Traducció

■ certament

certament

Etimologia: de cert1
    adverbi
  1. D’una manera certa.
  2. En veritat, ben segur.

■ certament

adverbi D’una manera certa En veritat, ben segur
Informació complementària
Traducció

certes

certes

adverbi antigament Certament.

certes

adverbi antigament Certament

■ certesa

certesa

Etimologia: de cert1 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de cert.
  2. filosofia
    1. Estat d’esperit d’aquell qui dona l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se.
    2. certesa moral Certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fora raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o condicionats per certes disposicions morals.

■ certesa

femení Qualitat de cert filosofia Estat d’esperit d’aquell qui dona l’assentiment a un judici sense por d’equivocar-se certesa moral Certesa que té per objecte judicis que són tan probables que no fora raonable de negar-los l’assentiment, o són considerats amb fonament suficient per a regular la vida pràctica, o condicionats per certes disposicions morals
Informació complementària
Traducció

■ cèrtids

cèrtids

    masculí ornitologia
  1. plural Família d’ocells insectívors de l’ordre dels passeriformes, que ressegueixen els troncs dels arbres cercant aliment, de bec prim i encorbat, a la qual pertanyen els raspinells.
  2. singular Ocell de la família dels cèrtids.

■ cèrtids

masculí ornitologia plural Família d’ocells insectívors de l’ordre dels passeriformes, que ressegueixen els troncs dels arbres cercant aliment, de bec prim i encorbat, a la qual pertanyen els raspinells singular Ocell de la família dels cèrtids