■ cert1 | certa

Etimologia: del ll. certus, -a, -um, íd., der. de cĕrnĕre ‘decidir’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Dit d’allò que és veritat, que no admet dubte. El que ens havien dit era ben cert.
    1. Que és exactament determinat, segur. Aquest fet és tan cert com que el sol ens il·lumina.
    2. de ciència certa Amb tota seguretat.
    3. del cert locució adverbial Amb tota seguretat, positivament. Sé del cert que m’estimes.
    4. per cert locució adverbial A propòsit d’això, amb relació al que s’acaba de dir. Demà passat sortirem d’excursió: per cert, encara no he fet revisar el cotxe.
    5. tan cert com ara plouen figues Significant que una cosa no és certa.
    6. tenir per certa una cosa Estar-ne segur.
    1. Com a adjectiu determinatiu serveix per a designar una determinada persona o cosa sense dir, però, quina és. No rebaixar-se a parlar amb certes persones.
    2. Una mena de. Un color indefinible que té un cert to blau.
  4. Que té alguna cosa per vera, segur. N’estic ben cert.
  5. antigament Dit de l’home lleial, prudent, entès.


    6. Vegeu també:
    cert2