■ tot2 | tota

Pronúncia: tót
Etimologia: del ll. vg. tottus, -a, -um, pronúncia emfàtica del ll. cl. totus, -a, -um, íd. 1a font: s. XI
  1. adjectiu
    1. Enter, sencer. He llegit tot el llibre.
    2. [invariable en forma masculina davant un nom de ciutat, país, etc., no precedit d’article] Enter. He corregut tot Barcelona. Coneix tot Catalunya.
    3. a tot En un grau molt elevat o intens. A tota vela. A tot córrer.
    4. no ésser-hi tot No tenir el seny complet. Aquesta dona no hi és tota.
  2. adverbi
    1. [concorda generalment amb l’adjectiu que modifica] Completament. La pobra noia estava tota avergonyida. Les he deixades totes soles.
    2. [invariable davant un gerundi] Mentre. M’ho deia tot plorant.
    3. tot dret En línia recta, sense desviar-se gens.
    4. tot d’una (o tot d’un plegat) D’un cop, de sobte.
    5. tot seguit Immediatament després.
    6. tot sol [f: tota sola] Completament sol, molt sol. Camina tota sola. Viu tot sol.
    7. tot sovint Amb una gran freqüència.
  3. masculí
    1. La cosa entera, la reunió entera de les parts. El tot és igual a la suma de les parts. Aquells elements aparentment heterogenis formaven un tot perfecte.
    2. del tot locució adverbial Enterament, completament. La roba ja és neta del tot.
    3. ésser el tot Ésser allò de què hom no pot prescindir. La família és el seu tot.
    4. jugar-s’hi el tot pel tot Esforçar-se fins a l’extrem per aconseguir una cosa.
  4. adjectiu
    1. Els uns i els altres sense excepció (col·lectiu universal). Ha renyit amb tots els seus amics.
    2. L’un com l’altre indistintament, qualsevol (col·lectiu partitiu). Tota regla té les seves excepcions.
    3. plural [usat pronominalment] Totes les persones de què es tracta. Tu li respondràs per tots. Tots hem de morir un dia o altre.
    4. tota mena (o tota classe) Totes les espècies, qualsevol. Lliure de tota mena de prejudicis.
    5. tota vegada Sempre.
    6. tot déu vulgarment Tothom.
    7. tots altres Els restants siguin els que siguin, en nombre indeterminat. Calç, guix i tots altres materials de construcció.
    8. tots els altres Els restants, en nombre determinat. Aquest mes no ha plogut sinó dos dies: tots els altres ha fet bo.
    9. tots i cadascun Tots sense excepció.
  5. pronom
    1. [invariable en masculí singular] Una i altra cosa sense excepció, totes les coses. Tot li reïx. Tot m’agrada. Els ho ha contat tot.
    2. amb tot (o amb tot i això, o tot amb tot, o tot i així) locució conjuntiva Això no obstant. Té molta feina; amb tot, tractant-se de tu, ho farà.
    3. anar (algú) a totes Anar al màxim de les seves possibilitats, fins al límit. Si volem guanyar el campionat, hem d’anar a totes aquests últims partits.
    4. en tot i per tot locució adverbial Absolutament, sense exceptuar res. Pots comptar amb mi en tot i per tot.
    5. i tot locució adverbial Fins, inclusivament. Vaig estar molt malalt: em van extremunciar i tot.
    6. tot això (o tot allò) que Tot el que. Tot això que m’has dit, ja ho sabia.
    7. tot de locució adjectiva Una gran quantitat de. A la plaça hi ha tot de gent badant.
    8. tot i (o amb tot i) locució prepositiva Malgrat. Tot i la seva astúcia, no ho va aconseguir.
    9. tot i que (o amb tot i que) locució conjuntiva Malgrat que. Tot i que no hi era, van celebrar la reunió.
    10. tot junt (o plegat) Ajuntat tot.
    11. tot plegat locució adverbial En resum, en definitiva. Tot plegat no serà res.
    12. tot quant Tot allò que, totes les coses que. Li robaren tot quant portava.


    6. Vegeu també:
    tot1