■ plegar

Etimologia: del ll. plicare, íd., der. de plectĕre, plexum ‘entrellaçar’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Doblegar una o més vegades un paper, una roba, etc. Ajuda’m a plegar els llençols.
    2. Fer plecs a una peça de roba.
    3. Ajuntar les parts (d’un objecte articulat) a fi que ocupi menys espai. Plegar una taula, una cadira, un paraigua, etc.
    4. esports Flectir. Plegar els braços, les cames, etc.
    5. arts gràfiques, tecnologia i indústria tèxtil Efectuar un plegatge.
    6. indústria tèxtil Enrotllar un filat, un teixit, un ordit, etc., sobre un corró, un rodet, una bitlla, etc.
    1. (o plegar la feina) usat absolutament Interrompre la feina per a reprendre-la l’endemà, després d’un repòs, etc. Comencem a les vuit i pleguem a les dues. Ja és hora de plegar.
    2. transitiu Cessar. Plegar el negoci. Plegar una botiga.
    3. plegar el ram Cessar en un negoci.
    4. pleguem! Prou!, acabem!
  3. transitiu dialectal Collir una cosa de terra. Plegueu el que heu llençat! Plegar avellanes.
  4. intransitiu dialectal Arribar.