■ pintar

Etimologia: del ll. vg. *pĭnctare, freqüentatiu del ll. pĭngĕre, íd., a partir d’un vg. *pĭnctus del participi cl. pictus 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Revestir una cosa d’una capa de color. Pintar les portes, les reixes, d’una casa. Pintar blava una cosa. Pintar de (color)blau una cosa.
    2. pronominal Maquillar-se.
  2. transitiu
    1. art Col·locar en un cert ordre els colors en la superfície d’una tela, d’una taula, d’un mur.
    2. per extensió La imatge dels objectes es pinta a la retina.
    3. figuradament Descriure. No és tan boig com el pinten. Va pintar admirablement els costums d’aquella gent.
    4. no pintar-hi res (algú) No significar-hi res, no importar-hi. Tu, aquí, no hi pintes res!
  3. transitiu indústria tèxtil Estampar a mà.