■ molt
| | molta

Homòfon: mol2
Etimologia: del ll. mŭltus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. [usat sovint seguit de la preposició de] En gran quantitat, en gran nombre. Ha begut molt (o molt de) vi. Hi havia molta (o molta de) gent. Té molts (o molts de) diners.
    2. En grau considerable. Fa molta calor. És un afer de molta importància.
  2. pronom
    1. Una cosa considerable. Ha fet molt de no res.
    2. plural Molta gent. Eren molts que no s’ho creien.
    3. Força temps. Fa molt que no canta.
  3. adverbi
    1. En grau considerable. És molt intel·ligent. Parla molt.
    2. com a molt locució adverbial Com a màxim, a tot estirar. Et puc esperar com a molt fins a mitja tarda.
    3. de (o amb) molt locució adverbial Indica que hi ha una gran diferència o distància entre una cosa i una altra. Aquesta pel·lícula és, de molt, la millor del director.
    4. per molt que locució conjuntiva Encara que.