molt

  1. adj.
    mant, nombrosos. Tenia el propòsit de perdonar mantes vegades.
    nombrós. Hi havia nombroses errades.
    abundant o abundós
    incalculable
    incomptable
    força. Beu força aigua, que el cos ho necessita.
    una pila de
    qui-sap-lo. Hi havia qui-sap-la gent.
    un bé de Déu. Hi havia un bé de Déu de flors.
    una barbaritat de. Hi havia una barbaritat de faltes.
    un feix. Tenia un feix d'anys.
    un grapat. Té un grapat de milions.
    un munt. Té un munt de propietats.
    un tou. Duia un bon tou de caramels.
    per a vendre o per a donar i per a vendre. N'hi havia per a donar i per a vendre.
    pler de. A la festa hi havia pler de soldats.
    ple de (hiperb.). Els carrers estaven plens de forasters.
    llargs (en pl.). Això ja fa llargs anys que dura.
    tot de. Hi havia tot de gent que badava.
    un món de, moltíssims.
    un gavadal de
    un fotral (de) o una fotralada (de)
    un femer de
    una infinitat de
    una mala cosa de. Hi havia una mala cosa de mosques.
    un bon coixí (o un bon tou) de, es diu quan hi ha gran quantitat de cosa tova. Hi havia un bon coixí de palla, al paller.
    gaire (amb la negació no, darrere sense i en frases interrogatives i condicionals). No tens gaire paciència, tu. Tens gaire temps? Li ho va dir sense gaires embuts.
  2. adv.
    altament
    fora mida
    extremament
    enormement
    excessivament
    considerablement
    fabulosament
    exageradament
    eminentment
    en alt grau
    braument
    sobiranament
    supremament
    incomparablement
    immensament
    infinitament o infinit
    granment
    en extrem
    en gran manera
    de valent (esp. amb els verbs menjar, beure, dormir, caminar, treballar, ploure, etc.)
    summament
    en grau superlatiu o superlativament
    força. Ha plogut força. Ara treballa força.
    sobre manera
    bon, en frases com de bon matí, molt de matí.
    espantosament (en frases de qualificació negativa). Era espantosament lletja (cruel, avara, etc.).
    pler. Això m'amoïna pler.
    bona cosa. Era bona cosa vanitós.
    qui-sap-lo. M'agrada qui-sap-lo.
    gaire, molt (amb la negació no, darrere sense, i en frases interrogatives i condicionals).
    El prefix arxi- dona un sentit superlatiu a l'adjectiu. Estava arxisatisfet de la seva obra.
    La partícula re-, prefixada a l'adjectiu, li dona un valor augmentatiu, amb sentit de molt: rebò, rebonic, reprim, relleig, ressec, etc.
    Antònims: Gens. Poc.



© Manuel Franquesa