■ inflar

Etimologia: del ll. inflare, íd., der. de flare ‘bufar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Omplir amb aire, gas o líquid un cos, de material flexible o elàstic, de manera que les seves parets adquireixen convexitat exterior i esdevenen tenses o el seu volum augmenta. Inflar una pilota, un globus, un pneumàtic. El vent infla les veles. Ha inflat una paperina i l’ha feta explotar.
    2. transitiu per extensió Augmentar anormalment. Les pluges han inflat el riu.
    3. transitiu figuradament Exagerar. Inflar la veu. Inflar una notícia.
    4. pronominal Engreixar-se molt en poc temps. En poc temps s’ha inflat molt, el teu gat.
    5. pronominal figuradament Envanir-se.
    6. transitiu patologia Fer, una causa morbosa, que un òrgan o una part del cos esdevinguin més voluminosos.
    7. pronominal patologia Esdevenir més voluminós un òrgan o una part del cos.
    8. inflar el cap (a algú) figuradament Incitar-lo amb explicacions o raonaments tendenciosos, etc.
    9. inflar la cara (o els morros, etc.) (a algú) col·loquialment i hiperbòlicament Pegar-li molt fort.
  2. transitiu economia Augmentar un preu, un capital, etc., anormalment, excessivament.
  3. inflar el cuir adoberia Preparar la pell per a l’adob, especialment la destinada a sola d’adob vegetal.