Pronúncia: imflá
-
verb transitiu
- gonfler. Inflar un pneumàtic, gonfler un pneu.
- [augmentar] enfler, gonfler, grossir. Les darreres pluges han inflat el riu, les dernières pluies ont enflé (gonflé, grossi) le fleuve.
- comerç i mercat [els preus, el capital] augmenter, accroître.
- figuradament [exagerar] enfler, exagérer, gonfler, grossir. Inflar una notícia, enfler une nouvelle.
- inflar el cap bourrer le crâne (monter la tête).
- inflar la cara (els morros) a algú familiarment [pegar-li molt fort] casser la figure de quelqu'un.
- inflar la veu enfler la voix. verb pronominal
- medicina enfler intr. Se m'han inflat els peus, j'ai les pieds enflés.
- [engreixar-se] grossir intr.
- figuradament [envanir-se] se gonfler, s'enorgueillir, être enflé -e, être fier -ère.