■ figa

Etimologia: del ll. vg. i td. fīca, íd., i també pl. neutre, ‘figues’, en substitució del ll. cl. fīcus ‘figa, figuera’ 1a font: s. XIV, Jaume I
  1. femení
    1. botànica Siconi de la figuera, piriforme, de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats.
    2. figa borda botànica Cabrafiga.
    3. figa dels hotentots botànica Fruit comestible del bàlsam.
    4. figa de moro (o de pala) botànica Fruit de la figuera de moro.
    5. figa paratjal botànica Varietat de figa de color blanc o groc, amb ratlles verdoses o fosques, grossa, de pell prima i de molsa groguenca i aigualosa.
    6. figa seca alimentació, indústries alimentàries Figa que, un cop collida, ha estat sotmesa a la dessecació perquè sigui més rica en sucres.
  2. femení per analogia Ampolleta ventruda de forma semblant a una figa.
  3. adjectiu i masculí i femení figuradament Dit de la persona fluixa, excessivament delicada; fleuma.
  4. femení vulgarment Parts genitals externes de la dona.
  5. femení botànica Bossa.
  6. això són figues d’un altre paner figuradament Expressió usada per a manifestar que allò que un altre diu difereix del que ha dit abans o d’allò que hom creia, imaginava, deduïa, etc.
  7. com ara plouen figues Expressió usada com a comentari sarcàstic per a manifestar que hom no creu o considera del tot impossible una cosa que un altre assegura.
  8. fer figa figuradament
    1. Fallar o fallir. Les cames em fan figa.
    2. per extensió Fallir, deixar de funcionar, destrossar-se, un vehicle, una màquina, un edifici, etc.
    3. figuradament Fer fallida, no reeixir; fracassar. El negoci ha fet figa.
  9. fer la figa (a algú) figuradament Fer-li un gest d’escarn consistent a mostrar el puny clos amb el dit gros sortint entre l’índex i el del mig.
  10. mig figa mig raïm figuradament En un estat d’indecisió, en una situació no clarament definida, etc. Està mig figa mig raïm.
  11. pesar figues figuradament Fer becaines, endormiscar-se.