■ fi1

Etimologia: del ll. fīnis ‘fi, acabament; límit’ 1a font: s. XII, Hom.
  1. femení
    1. Punt darrer d’una cosa en l’espai o en el temps, lloc o moment precís després del qual ja no continua. L’he recorregut del principi a la fi. Una corretja sens fi. Arribar fins a la fi. Un esdeveniment que posa fi a un període històric.
    2. Última part d’una cosa.
    3. especialment El fet o la manera de cessar alguna cosa; desaparició, destrucció, etc. La fi dels nostres sofriments.
    4. especialment Mort o estat darrer a què arriba algú en la seva existència. Farà la fi del seu pare.
    5. especialment Consumació d’un procés, resolució d’un afer, etc. Donar fi a la redacció d’un treball.
    6. a la fi (o per fi) locució adverbial Expressions usades per a indicar que una cosa té lloc després d’un procés llarg o dificultós, d’una espera llarga o intensa, etc. A la fi ha vist que no tenia raó. Ara arriben, per fi!
    7. per fi locució adverbial Expressió usada per a introduir la darrera part d’una exposició, una enumeració, etc. Em referiré, per fi, al problema de la llibertat.
    8. en fi locució adverbial En conclusió. En fi: ja ho faré!
    9. fi del món religió Expressió amb què hom designa la fi de la història, generalment entesa com a anihilació del món o com a transformació radical d’aquest en tant que realitat natural.
    10. fi dels temps Bíblia Expressió amb què hom designa, a l’Antic Testament, la vinguda del Messies i la instauració del seu regne.
    11. fi dels temps (o del món) cristianisme Expressió amb què hom designa la segona vinguda de Crist, amb la qual l’existència del món i de l’home serà transformada, com a nou cel i nova terra, en un ordre definitiu.
    12. fi de segle art i literatura Tendència artisticocultural de la darreria del segle XIX, que defensa l’art per l’art i es caracteritza per una fugida de la realitat.
    13. mala fi dialectal Gran multitud o quantitat; excés. Hi havia una mala fi de policies.
    14. no tenir fi locució verbal figuradament Ésser molt gran o nombrós, immens, incomptable. Una generositat que no té fi.
    15. un sens fi Un gran nombre. Un sens fi de desgràcies.
  2. masculí
    1. Allò a què és destinada o en vista de què és feta una cosa. Tot té un fi o altre. Ho ha fet amb bon fi.
    2. filosofia Allò en vista de què es dona o és feta una cosa. És anomenat també causa final.
    3. a fi de (o a fi que, o a fi i efecte de, o a fi i efecte que) locució conjuntiva Locucions que introdueixen el fi d’una acció. Fer-ho tot a fi de guanyar diners. Ho esmento a fi i efecte que hi reflexionis.
    4. a fi de bé Amb bona intenció. Dir-ho a fi de bé.
    5. fi darrer (o de l’home) filosofia En l’escolàstica, fi en vista del qual ha estat creat el món i al qual és cridat l’ésser humà.


    3. Vegeu també:
    fi3
    fi2